domingo, 5 de agosto de 2012

Les discusions sobre el "més": 50 ombres d'en Grey


Hola! Us porto una nova ressenya literària, i com tots els blogs últimament, he acabat per caure en el fenomen 50 ombres.
Títol: Cinquanta ombres d'en Grey
Títol original: Fifty shades of Grey
Significat del títol: Potser és una mica spoiler així que em limito amb dir que l'Anastasia acostuma a anomenar a en Christian "el meu 50 ombres"
Autor/a: E.L.James
Altres llibres de l'autor/a: de moment només aquesta trilogia
Pàgines: 653
Continuacions:
→ Cinquanta ombres més fosques
→ Cinquanta ombres alliberades
Narració: 1a persona present
Format original: llibre
Adaptacions: futura pel·lícula (possiblement?)
Curiositat: La història va començar com un fanfic de Crepuscle però amb escenes porno, llavors l'autora es va adonar que donava per més i va crear els seus propis personatges.
Enllaços d'interès: http://www.cincuentasombras.com/ http://www.eljamesauthor.com/

T'agradarà si: t'agrada la novel·la romàntica-eròtica, els personatges masculins guapos, rics i supercontroladors ...

Ni ho intentis si: necessites que una història tingui alguna cosa més que amor/sexe perquè t'agradi, odies la novel·la eròtica

                                   Sinopsi
L'amiga de l'Anastasia, la Kate, està malalta i tenia una entrevista amb un multimilionari molt famós. Com ella no pot anar li demanarà a l'Anastasia que vagi en el seu lloc. Així coneixerà el guapo i ric d'en Christian Grey.
                                  Opinió
Evidentment he llegit aquest llibre perquè està causant un gran fenomen i la veritat és que no he pogut evitar caure en la temptació de poder formar-me una opinió sobre un èxit de vendes i aquí vaig. Puc avançar-vos que m'he quedat una mica indiferent.

La història en si he de dir que m'ha resultat una mica repetitiva, si més no en aquest primer llibre no evoluciona massa i es passen la majoria del llibre discutint sobre el "més" donant-li voltes i voltes al problema que tenen. Com ho descriu l'Anastasia, cada un està en una part del balancí i els dos temen aproximar-se al centre per diferents motius. Una cosa que a mi m'ha exasperat una mica.
Potser si hagués de dir una cosa que causi interès en el lector seria el passat de Christian, és una cosa que et fa intrigar, i que fa que vulguis llegir més sobre aquests personatges ja que en aquest llibre no es soluciona el misteri.
Sobre el sexe jo sincerament no li he prestat massa atenció, és cert que cada vegada que ho fan proven coses diferents, però no deixa ser més del mateix. En quant al sadomasoquisme tampoc està tractat d'una manera super bèstia, hi ha cops, però si busqueu alguna cosa d'aquest tema crec que millor aneu a mirar a altres llocs.
                                                                   SPOILERS AQUÍ
El final d'aquest llibre és un d'aquells que et vénen ganes de matar l'autora si no hagués escrit més parts. En el meu cas no ha fet massa efecte perquè no he simpatitzat amb els dos personatges protagonistes, però puc entendre que a algú que li hagi agradat el primer llibre senti la necessitat imperiosa d'anar a pel segon.
Pel que fa a l'Anastasia crec que ho hauria d'haver fet abans si no estava segura, em sembla exagerada la seva reacció.                                                                    SPOILERS FI

L'estil de l'autora és dinàmic en el sentit que no hi ha descripcions (a part de les d'en Christian Grey) hi ha molt diàleg i els emails encara són més ràpids de llegir. Però, la repetició que he comentat abans fa que t'avorreixis una mica de llegir sempre el mateix.
En saber que l'obra havia començat com un fanfic de crepuscle no he pogut evitar comparar les dues, i aquest conflicte del "més" em recordava a cert conflicte de jo vull ser "vampira-tu no em deixes", impressions meves.

Sobre els personatges, primerament, he de dir que ODIO A EN CHRISTIAN GREY, ho sento per totes les seves fans, però l'únic de positiu que veig en aquest personatge és que és ric.
No, ara seriosament, crec que els personatges en aquest llibre (se suposa que van evolucionant) són una mica acrepusculaTs (ole la parauleta), és a dir, l'estereotip d'ella indecisa i ell superprotector. És cert que en Christian no és tan bo com l'Edward i que l'Anastasia no és tan ximple com la Bella, però d'alguna manera són un tipus d'estereotip molt semblant (sempre des del meu punt de vista).
Sobre la meva aversió pel protagonista masculí ... Suposo que no podria suportar un home així de supercontrolador, gairebé em recorda a un maltractador.

Una cosa a favor del llibre és que "li posi banda sonora l'autora", a més hi ha llistes de reproducció en el spotify, jo us deixo el preludi de Chopin que toca en Christian una vegada:


Resumint, no puc dir que m'hagi agradat massa, els personatges no són del meu estil, però com tampoc és excessivament llarg i hi ha molt diàleg es pot llegir. I com tinc les continuacions me les llegiré.
El millor: hi ha música (es parla d'aquesta), un ritme ràpid
El pitjor: repetitiu, personatges que no m'agraden.

L'he gaudit un: 2/5 (suposo que més aviat entre dos i tres)
Fins aquí el meu avorriment

No hay comentarios:

Publicar un comentario