jueves, 9 de agosto de 2012

HdR- La partitura de l'avorriment Part 1.1.

(Com he arribat aquí? Retorna a la decisió anterior.)

Part 1.1
-Acabo d'arribar, no he vist res.
El noi va sospirar visiblement tranquil després d'haver escoltat la meva resposta i va tancar la pantalla de l'ordinador, així s'assegurava de que no veiés res més.
-Em sap greu, però és d'una importància força gran el que estava fent en aquest ordinador, suposo que ho entens, oi?
Doncs no, em sap greu, però no entenia quin motiu podria haver-hi per hackejar un altre ordinador i com ell no s'havia molestat en explicar-ho m'havia quedat amb les meves sospites inicials.
-Clar...Per cert, em dic Gina, com et dius?
Al cap i a la fi havia de dissimular que m'havia dirigit cap allà amb l'únic propòsit de mirar aquella pantalla així que em va semblar normal iniciar conversa amb el noi preguntant el nom, crec que és una de les coses més normals que pots fer si parles amb un desconegut, és cert que podria semblar que estava lligant amb ell, però la veritat m'era igual mentre no se li passés pel cap que podria haver vist la pantalla, per algun motiu o altre em donava molt mala espina el que podria passar si li digués la veritat.
-Ferran.
Semblava que la conversació acabaria aquí. Pel que és veu cap dels dos tenia el do de la conversa, val a dir que en una discoteca no es donen les condicions ideals per parlar amb algú, però crec que si algú és extrovertit s'empesca la manera de treure un tema.
Llavors em vaig recordar de la meva decisió, havia d'actuar si volia canviar alguna cosa per tant vaig intentar que fluís la conversació:
-Què escoltes?
Ja havia canviat de cançó des de que haviem començat a parlar, però això jo no ho podia saber en aquell moment. Tot i això em va deixar un auricular mentre em deia:
-No crec que t'agradi, és japonesa.
Kimi no Shiranai Monogatari – Supercell, Nagi


No coneixa la cançó, però des d'un primer moment em va agradar em feia sentir amb més força.
-Estic bastant viciada a animes i sobretot visuals novels, però no coneixia aquesta cançó, m'agrada.
En aquell moment em vaig adonar de dos fets:
1-Els auriculars del noi tenien una gran força.
2-L'actitud del noi va canviar considerablement al haver escoltat aquella oració, vaig suposar que per aquell noi si eres un otaku ja no podies ser mala persona.
-De debó jugues a visuals novels?
Ho va deixar encara més clar dient aquella oració, li brillaven els ulls mentre feia aquella pregunta, es sentia emocionat. Segurament no havia conegut mai ningú que jugués a visuals novels i sentia que per fi podia compartir els gustos amb algú.
-Si, tampoc n'he jugat a moltes perquè la majoria no estan traduïdes, però algunes en anglès i altres en castellà.
El noi assentia a cada cosa que deia i l'expressió se li havia tornat la d'un nen petit emocionat.
-T'agrada Key?


Fins aquí el meu avorriment.


No hay comentarios:

Publicar un comentario