sábado, 25 de agosto de 2012

Final per a la saga eròtica d'èxit: 50 ombres alliberades



Hola! Per fi, m'he acabat la trilogia que tan de moda està: 50 ombres. Així que aquí teniu ressenya.Pot contenir SPOILERS DE LES ANTERIORS
Títol: Cinquanta ombres alliberades
Títol original: Fifty Shades Freed
Significat del títol: bé, seguim amb el simbolisme de les cinquanta ombres, el d'alliberar ja s'entén com a happy ending (possible spoiler?)
Autor/a: E. L. James
Altres llibres de l'autor/a: només la trilogia.
Pàgines: 745 (versió epub)
Precedit de:
-> Cinquanta ombres de Grey (part 1) (la meva ressenya aquí)
-> Cinquanta ombres més fosques (part 2) (la meva ressenya aquí)
Narració: 1a persona present (Anastasia) a excepció dels trossos finals i el pròleg (Christian)
Format original: llibre
Adaptacions: de moment que jo sàpiga res, però espereu ....
Curiositat: El títol original seria 50 tons de gris en el primer (jugant amb el nom del protagonista) i llavors 50 tons més foscos i cinquanta tons alliberats, però com que no queda molt bé la traducció, l'han canviat.
Enllaços d'interès:
http://www.eljamesauthor.com/books/fifty-shades-freed
http://www.cincuentasombras.com/
T'agradarà si: busques amor, t'encanta l'amor i ja et van agradar les dues anteriors ...
Ni ho intentis si: busques alguna cosa més que amor per considerar un bon llibre ...
                                 Sinopsi
Semblava que les coses entre l'Anastasia i en Christian anaven bé, però l'autora encara tenia idees així que a la segona part se'ns s'intueix un nou problema en l'epíleg i aquí ens el trobarem de ple. Perquè la vida d'aquests dos no pot ser tranquil·la, així que potser encara ens sorprenguin amb més llibres seus en un futur, qui sap?.
                                  Opinió
Primer de tot, disculpeu per aquesta sinopsi tan poc objectiva, però ara que per fi m'he "alliberat", com en Christian m'he pres les meves llibertats per fer-la (ho sé, és un joc de paraules molt molt dolent). En fi, no cal que us digui que si he llegit la tercera part és per poder opinar de tota aquesta saga que tant èxit sembla estar tenint i que en el futur encara sembla que tindrà més (tremoleu quan la portin a la gran pantalla, encara em pregunto si la faran mig porno o que). Però en fi, ja està ja no hi ha més Anastasia ni més Christian ni més discussions sobre el més o sobre el que sigui, i espero que a l'escriptora no se li passi pel cap escriure res més sobre aquests dos, espero i desitjo, ja ha fet la història cutre que ha triomfat, ja n'hi ha prou. A partir d'aquí suposo que he d'explicar alguna cosa més concretant en el llibre.

L'estil, segueix sent el mateix dels llibres anteriors, dinàmic però exasperant, se que sóc bastant contradictòria, però encara que no hagin descripcions, tot sigui narració i diàleg puc dir-vos que les seves converses, en gran part (per no dir totes .. .) m'exasperen, em cansen i em donen ganes d'entrar i donar-los hòsties als dos. Però també he de dir, per no faltar a la veritat, que aquest llibre últim m'ha enganxat en un punt de la història que explicaré a continuació.
I com vaig comentar anteriorment els capítols són excessivament llargs per a aquells que ens agrada deixar-nos el llibre quan arribem al capítol a més que l'autora té el "do" de posar palla durant tot el capítol per arribar a l'última pàgina d'aquest i deixar anar alguna cosa mínimament interessant .
SPOILERS AQUÍ
Gairebé la meitat del llibre se la passen fent més del mateix que resumim en un comentari que vaig fer a goodreads: Provocació d'Ana a en Christian per X bestiesa (voluntària o no) + en Christian Super enfadat = follar per arreglar + discussió. Per cert, l'ordre dels factors no altera el producte en aquest cas (ja sé que això és la fórmula de la multiplicació i aquí només fet sumes però sona molt estrany dir l'ordre dels sumands no altera a la suma).
I evidentment una s'acaba cansant de la repetició i la repetició i la repetició del mateix però per la meva agradable sorpresa aquest tercer llibre té entre 100-200 pàgines d'acció que m'han aconseguit enganxar.
Si, evidentment parlo del segrest de Mia. en aquestes pàgines veiem una Anastasia valenta una protagonista veritable, però després tot torna a la normalitat en els dos capítols següents arribant al desenllaç esperat i que ens intueix el títol feliç. Però bé, és una gran millora de l'autora, ha aconseguit enganxar-me encara que sigui una mica en aquest tercer.
Després vénen les parts d'en Christian, una inútil part sobre el nen petit amb la seva família per Nadal i una esgarrifosa part des del punt de vista de Christian dels primers successos del primer llibre. Perquè esgarrifosa? No, no m'espanten els pensaments del personatge, sinó les intencions de l'autora. No vull ni desitjo que surtin més llibres sobre aquests dos, però prefereixo mil vegades una preqüela o una seqüela que un canvi del punt de vista tipus del que volia (o vol hi ha notícies que diuen que ha reprès la idea) fer Meyer ...
En fi, tot i així no crec que llegís el que sigui que tregui sobre els dos, ja he tingut prou.
SPOILERS FORA.

Sobre els personatges segueixen igual que sempre, a part del ja comentat moment heroic de l'Anastasia, en Christian segueix sent el mateix controlador i tal pasqual però l'Anastasia el va domant d'alguna manera o altra (és a dir va discutint / follant per aconseguir-ho).
I al final dels finals us podeu imaginar que tot són somriures i tal en els dos (jo a això no li dic spoiler).
Ah, si, se m'oblidava com sempre els secundaris queden secundaris, de veritat hauria de fer una gran protesta contra això: Com és possible que sempre (sempre, sempre) m'interessin més els secundaris que els principals? És a dir, en aquest llibre els secundaris estan molt difuminats, però igualment, seria molt més interessant que se sabés més d'ells. Per exemple, una primera persona que canviés de punt de vista, Anastasia, Kate, Mia i així progressivament, així tindríem tres històries d'amor i si no ens cau bé la primera podem interessar-nos per les altres dues, però no, que va, Visca les històries úniques! (I visca el sarcasme).
Si, ho se, sóc molt pesada quan trobo que un punt de vista no m'agrada, però és el problema de les primeres persones, molt limitades si no s'utilitzen moltes diferents.
En fi, cadascú a la seva.

Resumint, m'ha quedat una ressenya molt llarga (senyal que m'avorreixo). A part d'això és un llibre exasperant en moltes parts, semblant als anteriors, si et van agradar a per ell si no millor ves a per una altra cosa (si no ets com jo, masoquista que acaba sagues d'èxit per poder criticar).
El millor: hi ha un tros que no se m'ha fet pesat!
El pitjor: exasperant en la majoria del seu contingut, personatges, discussions ...

L'he gaudit un: 2/5
Fins aquí el meu avorriment

No hay comentarios:

Publicar un comentario