miércoles, 15 de agosto de 2012

Entre dubtes, dubtes i més dubtes: 50 ombres més fosques

Hola! Us deixo aquí una nova ressenya literària, 50 ombres més fosques.Pot contenir spoilers de la primera part
Títol: Cinquanta ombres més fosques
Títol original: Fifty shades darker
Significat del títol: no hi ha res a explicar si llegeixes el llibre (vagància mode on)
Autor/a: E.L.James
Altres llibres de l'autor/a: només ha publicat la trilogia de moment
Pàgines: 716 (epub)
Precedit de:
50 ombres de Grey
Continuacions:
50 ombres alliberades
Narració: 1a persona persona (excepte pròleg i "epíleg")
Format original: llibre
Adaptacions: sense adaptacions
Curiositat:
· E. L. James és un pseudònim de Erika Leonard
· La primera part és la novel·la britànica més venuda de tots els temps.
Enllaços d'interès:
http://www.cincuentasombras.com/
http://www.eljamesauthor.com/
T'agradarà si: et va agradar la primera, busques un romanç eròtic
Ni ho intentis si: no et va agradar la primera, odies la novel·la eròtica
                                Sinopsi
Després que l'Anastasia se'n anés corrent de casa d'en Grey la vida contínua. Ella ha caigut en una gran depressió, per això acabarà tornant amb ell, però massa problemes encara s'interposen entre ells dos i la seva relació.

                                Opinió
Tenint en compte que el primer no em va agradar massa se que és estrany que m'hagi llegit el segon, però com el tenia per casa he aprofitat per llegir-lo i acabaré la trilogia. A més tenint en compte que sembla ser el nou boom m'agrada estar informada i poder opinar. Per aquest motiu (si no llegeixes sencer no opines, llei que m'imposo a mi mateixa) llegiré la saga sencera, sobre la meva impressió general sobre aquest segon volum puc dir que m'han agradat una mica més els personatges però la història en si tampoc ha estat massa del meu gust.

Comencem, la història segueix donant-li mil voltes a totes les inseguretats que puguin tenir ell o ella resultant molt exasperant que els dos sempre parlen del mateix i donant al lector ganes de que avancin una mica, és cert que veiem una notable evolució des del primer al segon tom, sobretot del personatge masculí, però tot i així resulten pesades i repetitives seus dubtes.
Un altre factor que acaba per fer-se repetitiu és el sexe, la novel·la es podria resumir en Discussió dels dos per motiu x, dubtes i sexe per arreglar-ho en un cicle continu fins a la fi de la novel·la.
SPOILERS AQUÍ
Suposo que és positiu que per fi se'ns reveli que en Christian té un trauma amb la seva mare i tal, s'entén més a aquest personatge, però això tampoc ha resultat sorprenent del tot ja ens havien insinuat coses, però almenys així es pot tenir més empatia per a aquest personatge complicat
Pel que fa al "merder" de Leila crec que tampoc produeix res de nou en la història i sincerament la reacció d'Anastasia al principi em sembla una mica exagerada (encara que entenc que potser estava dels nervis i tal).
El més interessant suposo és el "epíleg" (no posa que ho sigui però com no està narrat per l'Ana jo li dic així) insinuant que en Jack tornarà a aparèixer, l'únic mèrit que li veig a l'autora és que sap produir un mínim interès quan acaba cada llibre perquè compris el següent encara que durant tot el nus (sempre des del meu punt de vista) sigui una repetició del mateix.
SPOILERS FI

L'estil és dinàmic, hi ha molt diàleg i res de descripcions si no són sexuals, però al meu entendre tanta repetició del mateix es fa pesada i la longitud dels capítols en el meu cas és massa extensa. Sempre em proposava llegir fins al final del capítol però de vegades em trobava amb moltes pàgines encara per davant.

Els personatges, com he insinuat abans al meu entendre fan una evolució important, sobretot en Christian. Ja no ens trobem amb el senyor "Jo no faig l'amor, jo follo dur" que teníem en el primer i ens trobem amb un Christian més tendre. Des del meu punt de vista m'agrada aquest canvi encara que trobo que potser és una mica forçat però d'això no em queixo. Tot i així les seves manies controladores em maten i jo personalment les odio.
En quant a l'Anastasia, la veig molt tonteta però en fi ... El seu subconscient i la deessa que porta dins són el millor que té aquest personatge (ho volia haver dit en el primer llibre però no em vaig recordar).
Resumint se'm fan una mica més suportables que en el primer però encara estan a la zona de personatges que no m'agraden. Això si, no entren en l'apartat de "personatges que vaig a oblidar de seguida que tanqui el llibre" tenen personalitat, almenys els dos protagonistes, tots els altres són plans.

És a dir si et va agradar el primer t'agradarà, si vols un romanç de "jo t'estimo tu em vols però anem a sentir-nos insegurs per donar-li morbo a l'assumpte" que s'estén durant moltes pàgines plenes també de sexe, endavant t'agradarà. Si busques una història que sigui alguna cosa més que això, que tingui algun tipus d'intriga o més acció no és el teu llibre.
Així i tot no puc dir que sigui del més dolent que he llegit (he llegit moltes coses pitjors) simplement a mi no m'agrada.
El millor: en Christian ha evolucionat! (Ni que fos un pokémon), de tant en tant passa alguna cosa mínimament interessant (molt de tant en tant i molt mínimament)
El pitjor: repetitiu fins a la sacietat, pesat, exasperant ...

L'he gaudit un: 2/5
Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario