martes, 28 de agosto de 2012

Amor, malaltia, problemes amb les estrelles, Amsterdam: No està escrit a les estrelles

Hola! Nova ressenya literària present al blog :)
Títol: No està escrit en les estrelles
Títol original: The fault in our stars
Significat del títol: curiosament els tres idiomes en què conec el títol no coincideixen pel que fa a significat (castellà: bajo la misma estrella) per tant, si, hi ha un simbolisme explicat en el llibre però té més sentit el títol original
Autor/a: John Green
Altres llibres de l'autor/a: Looking for Alaska, Paper towns (crec que no hi ha res traduït a part del llibre en qüestió, però no estic segura)
Pàgines: 299
Sense continuacions
Narració: 1a passat
Format original: llibre
Curiositat:
-Si li pregunten a l'autor que passa amb els personatges contesta que és Peter van Housten (veure entrevista a baix)
-Aquest autor s'ha fet famós per penjar vídeos a youtube a part de per escriure.
Enllaços d'interès: http://johngreenbooks.com/
www.johngreenbooks.com/questions-about-the-fault-in-our-stars-spoilers/ (entrevista, alerta spoilers)
T'agradarà si: vols drama d'hospitals, vols amor ...
Ni ho intentis si: odies el típic drama d'hospital.

                                                                      Sinopsi
La Hazel té 16 anys i càncer, gràcies a la medicina de moment encara té temps però no sap fins quan durarà. La seva vida només sembla monòtona fins que coneix a Augustus.
                                                                     Opinió
Primer de tot, tinc un debat interior de proporcions èpiques sobre aquesta novel·la així que avís, potser és una mica contradictori o confús el que escrigui aquí (o potser no). Una altra cosa important que hauries de saber és que la meva debilitat són els drames d'hospitals, he vist sèries, he llegit llibres, etc i sempre que veig alguna cosa del tema, un nou enfocament, no puc evitar tenir la temptació de comprar-lo o aconseguir-ho.
Per tant ara que coneixeu el meu punt feble dir la veritat, aquest llibre m'ha agradat com ho poden haver fet tantes altres històries sobre malalts, no crec que tingui res super nou en el tema però tot i així, el que s'ha dit, m'encanta el drama fàcil d'hospital així que li perdono ser típic.

L'estil de l'autor en narrar aquesta història és molt dinàmic, la primera persona sempre ajuda una mica. Aquest és un llibre de diàlegs, reflexions que es fa amè, doncs al cap a la fi només són 300 pàgines.
Per tant busques reflexions/cites ves a per ell. Jo sincerament aquesta vegada no m'he parat a agafar cites del llibre com una desesperada, és un llibre que si t'ho proposes t'ho llegeixes en un dia (jo he trigat dos), per tant passes pàgines a gran velocitat i no et pares a pensar en totes les possibles cites que puguis extreure al llibre.

(Excepció que confirma la regla)
"Trobava a faltar el futur"
Les reflexions sobre la vida m'han agradat, sobretot el pensament d'en Gus, les ànsies per deixar empremta d'alguna manera en aquest món i el seu contraposat, la Hazel dient que al final tots caiem en l'oblit. És cert, no durarem per sempre, però la meva opinió sobre això és més semblant a l'Augustus, m'agradaria deixar empremta, crec que a tothom li agradaria perdurar encara que només sigui per fotre molestar els estudiants del futur fent que t'estudiïn.
En fi, que si perdurem o no perdurem en la terra després de la mort és una cosa interessant. A més del que s'ha dit en un moment del llibre, si cada persona recordés 14 morts estarien tots coberts.
SPOILERS AQUÍ
Fins a cert punt es pot dir que hi ha un fet sorprenent en la història, és a dir sóc una obsessionada amb els enganys el lector, i en aquest cas no puc dir que s'hagi fet un d'aquests genials, però si que puc dir que em va sorprendre que fos l'Augustus el més malalt. En aquest tipus de llibres sols esperar que algú mori (si, és un drama, no esperes un final feliç) però jo m'inclinava més per Hazel...
Sobre el final, val, pot ser obert a mitges, però ho trobo correcte, tampoc és genial però si acceptable. Ah, per cert, l'última oració del llibre és important segons l'autor (entrevista de dalt ho explica) en anglès és un "I do" (ho faig, encara que això crec que és evident) remarca que està en present i que és la pregària típica de les noces, això ho fa per fer un simbolisme shakesperià (comèdies = acaben en casament / tragèdies = acaben en mort) intentant ajuntar els finals de les tragèdies i les comèdies com ho feia ell.
Si, jo tampoc ho hagués pensat mai si no ho hagués llegit en l'entrevista a més que el simbolisme es perd en traduir (almenys en la versió catalana, encara que suposo que en castellà també).
SPOILERS FORA

Els personatges, he de dir que m'encanta el seu humor negre i les seves reflexions. Sobre l'Augustus, m'encanta això de la "metàfora" de posar-se un cigar a la boca i no encendre'l es posa allò que mata però no li dóna poder per fer-ho, això si fixeu-vos que he posat metàfora entre cometes, per què? Doncs bé, per definició una metàfora és un recurs literari consistent en la identificació entre dos termes de manera que per referir-se a un es fa servir a l'altre, i no crec que això ho sigui. Se que estic resultant estúpida (potser ho sóc) però és una gran dubte existencial que m'ha sortit llegint i no he pogut evitar escriure. Crec que hagués estat millor posar paradoxa encara que tampoc estic segura així que millor m'allunyo dels termes ...
És a dir són personatges que cauen bé el lector, sobre secundaris l'Isaac és l'únic que pot tenir algun paper a part de les famílies però principalment són els dos protagonistes.

Resumint si tens debilitat per els drames típics d'hospital acabarà agradant-te, això si no esperis la història més nova, o original, busca un drama del qual podràs gaudir. Si no us agrada gens el drama canvia de llibre (o odies les malalties i tal).
El millor: bones reflexions, dinàmic, divertit de vegades, un bon drama
El pitjor: típic, no he trobat una cosa super original, però és una història bonica

L'he gaudit un: 4/5 (si, estic encara dubtant, però és el meu nivell de gaudir, no estic puntuant l'obra perquè no crec que tingui el dret de fer-ho ni amb aquesta ni amb cap altra).
Fins aquí el meu avorriment

No hay comentarios:

Publicar un comentario