viernes, 6 de julio de 2012

Histories de RiKanna: Com funciona? + Pròleg

Entrada programada perquè no m'enyoreu en la meva absència~~
Hola! Aquesta entrada és per anunciar-vos que he decidit penjar una història pròpia en aquest blog. O millor us ho dic d'una altra manera, he decidit començar a improvisar una novel·la en aquest blog. Si, tinc intenció de començar a escriure el primer que em passi pel cap intentant formar una novel·leta que no tinc ni idea del que ocuparà ni a on arribarà. Entenc que això pugui causar alguns problemes de coherència i és possible que en no tenir res planejat se m'escapi algun detall, però intentaré tenir la major concordança en tot moment.
Sobre la història explicar-vos que:
-De moment no té títol.
-Està narrada en primera persona.
-La protagonista és femenina.
- (IMPORTANT) Intentaré que tingui opcions és a dir en una situació x de la història se li pregunta al lector que vol fer i depenent del que triï s'anirà a una direcció o altra de la mateixa.
-Suposo que serà romàntica (no és un tema que em mati però crec que em resulta més fàcil)
-Asseguro, o és bastant probable que abundi el sarcasme.
-No puc prometre constància, tampoc crec que la llegeixi ningú així que no em preocupa gaire, però intentaré que no es quedi abandonada (remarco el intentaré).
-Setmana que publico historia no hi ha Paranoies de Rikanna i a l'inversa.
-Soldrà estar acompanyada cada part amb una cançó o instrumental segons el que s'expliqui.
En fi, per acabar amb aquesta primera entrada sobre aquest projecte de novel·la us deixo ...


Pròleg.
 (chopin tristesse)
La meva vida, la de qualsevol estudiant normal: avorrida, rutinària, estúpida, sense sentit i especialment amargada. Si, crec que per el tipus de noia que sempre he estat aquestes paraules eren les més adequades per a mi. No suportava el món en el que vivim, necessitava emoció i no tantes hores mortes fent deures, estudiant o pitjor, passejant.
-Quan canviaria la meva vida?-solia preguntar-me a cada instant de la mateixa.
Sabia que jo era l'única que podia realitzar el canvi però sempre havia estat covard així que només seguia esperant que passés una cosa que encara no tenia idea de que podria ser...De veritat existia la possibilitat ínfima de que alguna cosa fos més interessant en la meva existència?

Fins aquí el meu avorriment^^

No hay comentarios:

Publicar un comentario