viernes, 13 de julio de 2012

HdR: La partitura de l'avorriment Part 0

Part 0
Katy Perry- The One That Got Away

De fons una cançó que no era del meu gust. Vaig sospirar. No podia entendre què podia tenir de divertit la calor corporal dels uns amb els altres. Veure l'escena m'avorria, com tot en la meva vida i no podia evitar preguntar que feia jo en aquell ambient tan calorós, sufocant, estúpid ... Realment no tenia cap explicació. Vaig tornar a sospirar i em vaig quedar mirant el meu got buit d'alguna beguda. La veritat és que no recordava exactament quin era el contingut que havia tingut però suposava que no havia de ser alguna cosa amb molt alcohol perquè encara sentia el meu cap bastant clar. En definitiva encara notava el més que famós avorriment en tots els porus de la meva pell.
Vaig allunyar la mirada del vas buit. Com el seu contingut havia desaparegut ho havia fet el meu interès pel mateix.
Per casualitat em vaig fixar en un noi que estava assegut també a la barra de la discoteca. O millor canvio la meva manera d'explicar-ho: com la persona que estava al meu costat tenia un ordinador, una cosa que no és molt normal en una discoteca, no vaig poder evitar mirar-lo. La veritat és que feia ja una estona que m'havia fixat en aquest detall (no crec que sigui una cosa fàcil d'ignorar) però la meva curiositat no havia decrescut i seguia intentant imaginar que podria ser el que estigués fent. Per descomptat el primer que em va venir al cap va ser que estava mirant porno (la meva ment pervertida no ho va poder evitar) però com el que arribava a veure la meva vista no notava que s'estigués tocant enlloc de manera constant vaig descartar la idea. El meu cap imaginatiu (o avorrit el que prefereixis) seguia pendent del que fos que estigués fent augmentant així la meva curiositat però la vaig reprimir com vaig poder i no vaig fer el gest més estúpid que podria haver fet en aquell moment: aixecar-me mirar molt dissimuladament (noteu la ironia) i tornar-me a asseure.
Així que simplement vaig deixar de mirar-lo i em vaig disposar a observar una altra escena de la discoteca: en plena pista un noi ballant (encara que crec que hauria d'haver dit refregant amb qualsevol cos al ritme de la música) amb alguna beguda, la qual suposava que era alcohòlica i intentant tenir contacte amb qualsevol organisme femení. Era evident que aquell noi estava molt necessitat i que volia anar-se'n al llit (al lavabo o a qualsevol altra lloc crec que li hagués funcionat igual) amb la primera que s'obrís de cames, bastant patètic. Aquest pensament em va fer somriure, algú com aquest ésser em feia sentir superior al món sencer encara que sabés que no era cert. Em feia tornar egocèntrica (tot i que també haig de dir que això em succeïa força vegades al dia em) i no podia evitar elevar les comissures dels meus llavis.
Vaig tornar la mirada cap a un altre lloc, un noi sortia de la discoteca, per algun motiu tenia pinta d'estar molt enfadat. El cop de porta (inaudible per la música) i la seva expressió facial ho delataven. En veure a algú amb aquestes pintes evidentment no vaig poder evitar preguntar-me que nassos li podria passar, però tampoc em va preocupar gaire, eren els problemes d'un desconegut, no els meus.
Tot d'una em vaig fixar de nou en el meu vas, i vaig començar a resseguir el contorn superior donant voltes amb el meu dit, em sentia estúpida fent allò però: Què podia fer? Vaig tornar a sospirar.
Em vaig girar de nou per contemplar la discoteca, curiosament vaig mirar cap a la porta i em vaig adonar que el noi que feia tres segons se n'havia anat amb cara d'enuig tornava a entrar amb un somriure d'orella a orella. Realment no vaig poder evitar replantejar-me la qüestió sobre el contingut del meu got buit, potser si que havia estat ple d'alcohol. No tenia cap sentit per a algú que havia marxat amb ganes de destruir el món tornar amb ganes de vull muntar una ONG anomenada "Somriures per a tots". Estupideses a part, el noi es dirigia cap al de l'ordinador i va començar a xiuxiuejar alguna cosa no comprensible per a mi. Una veritable pena la veritat perquè estava posant tot el meu esforç en entendre la conversa.
Quan començava a entendre una mica el noi de l'ONG va deixar al noi de l'ordinador sol i es va dirigir a una cantonada de la discoteca.
Vaig tornar a la meva observació del vas i em vaig plantejar que si volia un canvi en la meva vida jo havia de ser l'única responsable del mateix així que em vaig dir a mi mateixa que fes alguna cosa. I llavors vaig decidir:
1. Anar a veure el que fa el noi de l'ordinador misteriós. (Aquí)
2. Anar a ballar a la pista amb el noi d'aspecte de necessitat. (no disponible)
3. Anar a la cantonada on es troba el noi de la suposada i inventada pel meu cap ONG "Somriures per a tots" (no disponible)
4. Anar-me de la discoteca. Què nassos faig en un lloc com aquest? (no disponible)

Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario