domingo, 22 de julio de 2012

El segon dia de la Crònica del Assassí de Reis: El temor d'un home savi


Pot contenir spoilers del primer llibre: El nom del vent?
Hola! Per fi després de tres setmanes puc tornar amb una ressenya literària. Es tracta de El temor d'un home savi i sense més introducció us la deixo:
Títol:
El temor d'un home savi
Títol original: The Wise Man 's Fear
Significat del títol: una frase del llibre,
pàg 444
Recorda que tot home savi tem tres coses: la tempesta al mar, la nit sense lluna i la ira d'un home benèvol.”
Autor/a: Patrick Rothfuss
Pàgines: 1211
Precedit de:
-> El nom del vent
Continuacions:
-> De propera aparició títol de moment: The doors of stone
Narració: 3a passat quan en Kvothe no explica la seva vida, quan l'explica 1a
Format original: llibre
Enllaços d'interès: http://lahistoriadekvothe.com/  http://patrickrothfuss.com/content/books.asp
T'agradarà si: t'agraden els protagonistes atípics, et va agradar el nom del vent i no tens por als "totxos".
Ni ho intentis si: no et va agradar el nom del vent, no tens especial interès per l'èpica fantàstica o en cas que t'agradi vols molta batalleta, tens por als llibres gruixuts.
                                    Sinopsi
El segon dia a la Pedra Fita, en Kvothe segueix explicant la seva història: Com es va arribar a crear el mite? Com el gran home va acabar sent hostaler?

                                    Opinió
Primer de tot dir que aquest llibre em provoca grans sentiments contradictoris, m'agrada, però hi ha moments en que em posa dels nervis. Però bé, suposo que he d'explicar-me.

El llibre té el mateix format que l'anterior, un pròleg i un epíleg exactament (suposo, no he comprovat paraula per paraula) iguals que els del llibre anterior, molt pocs capítols del Kote hostaler i la majoria explicant la història, la seva història. I com en l'anterior el contrast entre temps passat on Kvothe burlava a tots i era un vencedor amb el Kote hostaler que ja no té forces i ja no canta preocupa el lector i sobretot inquieta. No se vosaltres però les preguntes Per què aquest canvi? O Com va produir-se aquest canvi? Molesten durant el primer i el segon i fan tenir ganes de llegir el tercer amb ànsies.

pàg 71
He sentit el que els poetes escriuen sobre les dones. Rimen, reciten i menteixen. He vist mariners a la costa que miraven muts la mar grossa. He vist vells soldats amb el cor com el cuir, que arrencaven el plor en veure els colors del seu rei estesos al vent.
Escolteu-me: aquests homes no saben res de l'amor.
No el trobareu a les paraules dels poetes ni als ulls delerosos dels mariners. Si voleu saber de l'amor, mireu les mans d'un artista itinerant mentre fa la seva música. Un artista itinerant, ho sap.”
pàg 288
No. Era que amb la música podia enfrontar-me a tot. La música era la cola que em mantenia unit. Només dos dies sense i em desfeia.”
 
Com algú que parla així de la música ha deixat de tocar i cantar? És una pregunta que no em trec del cap.
Aprofitant les cites vull comentar un altre aspecte del llibre, l'estil. M'encanta la manera d'escriure de l'autor. Sobretot valoro molt la manera com normalitza el món fantàstic. És a dir molts autors descriuen el món que han creat de forma extensa i detallada utilitzant una tercera persona, però aquí com són les impressions d'una primera que viu en aquest món i el considera normal no hi ha cap tipus de necessitat en la descripció.
El tema del sexe és una cosa que m'ha sorprès, és a dir, passar d'en un primer llibre un Kvothe verge i sense experiència en aquest segon veure un sex machine és una cosa que no m'esperava per res, la veritat. Tot i així crec que hi ha vegades que s'encobreix una mica el tema. És a dir es parla de sexe sense embuts, perquè per als àdem és el més normal del món, però crec que podia haver estat interessant descriure alguna escena amb la Felurian més detalladament. Em podeu tractar de pervertida, però si és una criatura lasciva seria normal que hi hagués més contingut eròtic. Però en fi, no és una cosa que em preocupi massa.
Encara que l'estil he dit que m'agrada, i és cert, us mentiria si us diria que no se m'ha fet pesat, el ritme no és superlent, però hi ha vegades que cal tenir paciència. Per tant si busques un llibre per llegir en pocs dies aquest no és el teu llibre (bé, màquines de la lectura que 1000 us sembla un nombre curt no compteu).

Sobre els personatges crec que en Kvothe és un personatge molt característic, amb una gran personalitat, això si, si conegués algú com ell en la vida real és molt possible que l'odiés amb tota la meva ànima. Així i tot en paper m'encanta, encara que tingui la seva fase de psicòpata que en un moment em va deixar a quadres crec que com he llegit en altres ressenyes evoluciona respecte a l'altra llibre. Però sobretot evoluciona pel que fa a les dones, això és el gran canvi.
Quant a altres personatges: Denna no em caus bé. És a dir, no aconsegueixo simpatitzar amb ella i no m'agrada molt la parella que formen els dos, altres personatges femenins em cauen molt millor (ejem Devi-ejem) però en fi. Quant a altres personatges em va semblar molt interessant la cultura àdem (crec que es escrivia així).

Resumint, et va agradar el primer, a pel segon, és cert que hi ha moments que se't pot fer pesat, però tampoc inaguantable. El protagonista cau bé a gairebé tothom.
I curiosament després d'acabar tinc ganes de llegir més i saber d'una vegada per sempre al final ... Però a saber quan surt la tercera part ...
El millor: Kvothe, estil de l'autor, descripcions de la música ...
El pitjor: Pot resultar pesat de vegades, ganes de saber el final!

L'he gaudit un: 4/5
Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario