miércoles, 25 de julio de 2012

Cap a l'infern: Marbas y el libro de la LUZ


Hola! Us porto una nova ressenya literària, en aquest cas es tracta del llibre “Marbas y el libro de la LUZ”
Títol: Marbas y el libro de la LUZ (no està traduït al català)
Significat del títol: són els dos més protagonistes de la historia, Marbas i el llibre com a personatge.
Autor/a: Salvador Gómez Mena
Altres llibres de l'autor/a: El último Arévaco, Vientos de amor y ceniza (que jo sàpiga cap té traducció al català)
Pàgines: 247
Sense continuacions
Narració: 3a omniscient passat
Format original: llibre
Enllaç d'interès: http://poesiademedianoche.blogspot.com (blog de l'autor)

T'agradarà si: busques una història d'aventures amb contingut religiós sense grans pretensions

Ni ho intentis si: no t'agraden les coses amb moral religiosa, batalles entre dimonis i àngels...

Sinopsi:
En Samuel és un home que sempre ha tingut malsons estranys que no comprenia.
Un dia es trobarà amb l'Ambar una noia que li farà entendre el motiu dels seus somnis i li demanarà que l'acompanyi per a lluitar contra el mal.

Opinió:
Primer de tot dir que compleixo el ni ho intentes que acabo d'escriure, no m'agraden les coses amb moral religiosa, respecto profundament als creients però jo no comparteixo la seva fe. Per tant llegir alguna cosa així, començant pel tema ja no m'agrada massa però bé, deixant això a una banda crec que la meva opinió d'aquest llibre segueix sent bastant negativa.

SPOILERS!
La historia en si és bastant repetitiva, s'uneixen tots els integrants del grup i posteriorment a l'infern sembla que vaguin a morir un a un.
Els diàlegs encara cansen més perquè l'autor no es cansa de repetir coses del tipus: cada un demostrareu el vostre valor en el seu moment, tenim que lluitar tot i que sigui molt dur etc.
En quant a com s'uneixen els integrants és una cosa del tot inversemblant. Puc entendre que la monja s'uneixi de seguida, però els altres personatges haguessin estat necessàries més explicacions per a la seva col·laboració, no alguna cosa així com: “vinga anem a matar-nos, ens acompanyes?”. Sona molt surrealista. I si no volia canviar això, podria haver donat l'explicació que en Lucifer els havia convençut amb algun poder màgic malvat, hagués sonat forçat però preferiria aquest Deus ex machina.
Suposo que si tingués que destacar un fet positiu seria que no m'esperava la revelació Ambar = Lucifer, i lo inesperat és bo. Els enganys al lector m'encanten i els admiro profundament, però en aquest cas el tema m'ha quedat bastant fluixet. Perquè potser que sigui un error meu, però per a que necessitava a en Samuel? Els altres personatges encara s'entén d'alguna manera, però en Samuel que pintava? Era com si per posar-lo en el grup ja estigués condemnant al fracàs el pla. No ho entenc.
SPOILERS FORA!

No m'agrada gens l'estil de l'autor, ha creat uns personatges del tot plans, sense sentiments. És a dir, se'ns expressen mitjançant les poques descripcions psicològiques fetes pel narrador: que tal personatge sent això o allò però no es demostra i queda molt superficial. És una cosa curiosa perquè l'autor de tan en tan sorprèn amb grans descripcions paisatgístiques i amb molta narració però al no haver-hi sentiments tot fa del escrit que resulti, com ja he dit abans, superficial. Sembla que l'autor no deixi als personatges lliures de demostrar-nos el que passa en la història i que ens tinguem que guiar només per les paraules del narrador, cosa que produeix (almenys en mi) poca empatia amb els personatges.

Una cosa que m'ha resultat curiosa és la utilització de la paraula “dantesc”. És cert que en unes 250 pàgines aproximadament que aparegui unes 7 o 8 vegades no és excessiu, però com en un capítol apareixia tres vegades seguides no vaig poder evitar fixar-me cada cop que la utilitzava. A més no la trobo una paraula molt comú i hi ha moments que em sonava estranya. I com en el llibre baixen a l'infern, la meva ment no va poder evitar crear una relació amb l'argument de la Divina Comèdia i preguntar-se si l'autor se l'hauria llegit o fins i tot n'és fan, però suposo que això no és important.

Per tant tota aquesta acumulació de coses que no m'han agradat han fet d'aquest llibre tot i ser curt una lectura pesada i de la qual no en guardaré bons records.

El millor: hi ha una cosa que et pot arribar a sorprendre.

El pitjor: en general la història no m'agrada i la trobo mal desenvolupada.

L'he gaudit un: 1/5

Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario