sábado, 30 de junio de 2012

Odi-Amor: Besos de Murciélago


Hola!! Us porto l'última entrada a temps real ja que durant les dues setmanes següents només trobareu entrades programades perquè me'n vaig.
I com m'havia proposat he arribat per a finals de juny al llibre 25 yuhu! Evidentment no espero llegir-me altres 25 per al que queda d'any, però segueixo somiant ^ ^.
Títol: Besos de murciélago (no està traduït al català)
Significat del títol: una dita que es diu en la novel·la: "petó sota vesc, petó de ratpenat"
Autor/a: Silvia Hervás
Pàgines: 257
Narració: 3a omniscient passat
Format original: ebook llibre
Curiositat: Finalista del PEJR
Enllaços d'interès: http://www.besosdemurcielago.com/
T'agradarà si: busques una comèdia romàntica entretinguda, i sobretot riure una estona.
Ni ho intentis si: a tu la comèdia no et va, vols llibres seriosos ..
Sinopsi
La família de la Kelsey, americana, ha decidit acollir a un noi anglès per a les vacances de Nadal: en James, un maníac egoista ric i mimat. Per ser de l'edat de la Kelsey haurà de passar moltes hores al seu costat i les seves manies. I la convivència farà que un dia que l'anglès portava unes copes de més acabi per besar-la sota el vesc nadalenc.
Opinió
Per què he comprat aquest llibre? Bé, primerament, el preu de l'ebook és assequible. Després, tenia força interès en el PEJR i em feia bastant il·lusió llegir alguna de les obres premiades i com em vaig assabentar que Mírame i dispara seria trilogia vaig pensar sense dubtar que Besos de Murciélago seria una bona opció. A més, que es basés en el punt còmic era una cosa que preferia. I si, sense dubtar-ho és molt aconsellable llegir-la si busques alguna cosa dinàmica, entretinguda i graciosa. Crec que si acabes de tenir unes lectures molt denses és el teu llibre ideal per desconnectar.

Primer de tot, l'estil és molt dinàmic sense descripcions abundants (per no dir sense descripcions directament) i amb molts diàlegs. Està narrat des d'una tercera persona, que des de la meva opinió hagués canviat a primera. Per als llibres d'aquestes característiques m'agrada molt més un punt de vista intern. Us imagineu (els que ho heu llegit) que el punt de vista fos en James? Hauria estat més divertit encara. És cert que la narració externa en tercera ja ens explica pensaments de tots dos, però segueixo dient que hagués trobat més natural la novel·la escrita des del punt de vista de la Kelsey (suposo que en James seria una mica massa distorsionador de la realitat, encara que si s'intercanviessin per capítols encara millor).
Però deixant a part les meves preferències estilístiques, la tercera persona fa bé la seva funció i l'humor és present en cada un dels diàlegs dels protagonistes i per destacar el que s'ha dit us deixo un fragment que em va agradar molt:

Besos de Murciélago pàg 98 (el deixo en castellà ja que el llibre tampoc el trobareu en català)
“Cómprate un loro y enséñale la Constitución hasta que la recite de memoria.”

Quan vaig llegir aquesta oració em van donar unes ganes boges de dir-li a algú pel simple plaer de fer-ho i prometo que un dia em sortirà de forma natural.

Tonteries a part, és d'agrair que hi hagin novel·les romàntiques enfocades a provocar el riure en l'espectador, però no crec que d'això se'n pugui dir "trencar tòpics de la literatura juvenil". Moltes opinions sobre aquest llibre no es cansen de dir que aquesta novel·la trenca esquemes, tòpics o similars, i personalment no crec que sigui el cas. És cert que les parelles que comencen amb l'odi i el tira i afluixa (que m'encanten) no estan molt de moda, i que es veu per tot arreu l'amor platònic a primera vista, però no crec que sigui una gran novetat. I les personalitats dels protagonistes encara que estiguin fetes precisament per provocar el riure en l'espectador no deixen de ser estereotips de persones. Val, potser hi haurà algú semblant a James, però hi ha moments en que la seva conducta i les seves frases són alguna cosa més que exagerades i poc creïbles. No dic que això sigui dolent, al contrari provoca el humor del llibre, però personatges tan estereotipats no poden trencar amb tòpics. A més, la història en si tampoc és original del tot, en diferents situacions he vist moltes vegades això de la convivència en una mateixa casa per x motiu dels dos protagonistes que s'odien però que al final s'acaben enamorant.

Resumint, no trobo que sigui tan original i trencadora com la denominen molts però és divertida, i fa passar una bona estona al lector que acabarà per agafar estima a les bestieses de tots dos protagonistes.
El millor: l'humor, és dinàmica ..
El pitjor: només per entretenir, si busques una cosa profunda això no ho és, tampoc impactant, divertida.

L'he gaudit un: 3/5
Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario