viernes, 29 de junio de 2012

Lluita pel reconeixement del amor: Pandemònium


Hola! Us porto una nova ressenya, aquest cas es tracta de Pandemonium.
Alerta de spoilers de Delirium ~ ~
Títol: Pandemònium
Títol original: Pandemonium
Significat del títol: Veure aquí el que significa la paraula i treieu les vostres pròpies conclusions
Autor/a: Lauren Oliver
Altres llibres de l'autor/a: Liesl i Po, Si no despert
Pàgines: 379
Precedit de: Delirium
Continuacions: Requiem (encara sense publicar ...)
Narració: 1a present
Format original: Llibre
Enllaços d'interès: http://www.laurenoliverbooks.com/index.php
T'agradarà si: et va agradar Delirium o vols alguna cosa una mica millor per a la protagonista ja que el final no et va agradar.
Ni ho intentis si: no et va agradar massa Delirium, o els seus personatges no et van agradar massa.
Sinopsi
La Lena ha deixat tot el seu passat enrere i ha començat una nova vida a la Terra Salvatge sense l'Àlex. Per lluitar contra aquest món sense amor s'unirà a la Resistència.
Opinió
Acostumo a començar totes les ressenyes de la mateixa manera, dient si m'agrada o no. I suposo que en aquest cas, hauria de dir que no m'ha agradat però tinc una contradicció interior sobre com resumir el que m'ha passat en aquest llibre, per tant si voleu entendre alguna cosa del que hi ha aquí escrit ignoreu aquest paràgraf.

El primer de tot que crida l'atenció d'aquest llibre, sobretot pel que fa al primer, és el canvi produït en la manera de narrar. En el primer ens trobàvem una separació per capítols numerats i sense nom. En canvi aquest segon se separa en capítols de "llavors" i "ara" (ahora i entonces en la versió castellana, la veritat és que no se com ho han traduït al català) explicant uns capítols el que va passar i els altres el que se suposa que està passant. Entenc que això pugui produir el típic efecte dues accions = una gran interès i l'altra gran avorriment, però com tampoc no tenia un interès excessiu per cap (encara que em decanto per l'ara) crec que és un punt positiu i que fa més entretinguda la lectura. Així i tot arriba un moment, pàgina 293 concretament que només és ara, i a mi personalment m'hagués agradat algun tipus de partició, algun lloc on deixar de llegir. Una altra cosa de l'estil que jo canviaria és el temps, crec que hagués sonat més natural que en el llavors fos passat i l'ara seguís sent present, però em conformo.
SPOILERS IMPORTANTS
Sobre la història en si, el segrest de la Lena i en Julià (Suposo que han traduït el nom, tot i que potser no..) em va semblar interessant i sincerament crec que la seva història d'amor està molt millor desenvolupada que la del llibre anterior, o a mi m'ha semblat més creïble. Així que jo era feliç amb aquests dos quan en les últimes pàgines comença la Lena amb unes oracions super-hiper-optimistes sobre el futur que no donen bona espina a ningú sabent que hi ha tercera part i això no és un final, i de sobte ZAS! Apareix ell.
I aquí la meva gran indignació, normalment no m'agrada que surti del no-res el personatge que estava "mort" i resulti no estar-ho. Però quan a sobre aquest personatge no m'havia causat cap impressió doncs el preferia mort, la veritat.
SPOILERS ADÉU
El motiu del segrest em sembla una mica Deus Ex Machina i de nou demostrant l'autoritat absoluta dels autors sobre les seves obres. Crec que no és creïble, havien coses més normals de fer si volien aconseguir això ...
L'aparició de cert personatge amb un número al braç crec que era molt predictible qui seria i em sembla una mica exagerada la reacció de la Lena, quan els lectors (o almenys jo ho vaig veure molt clar) ja ho sabíem. Així com em sembla molt agafat per les pinces o l'oració que he utilitzat abans, que s'amagui en l'estudi escolti una conversa que li fa saber exactament on cal anar, i a sobre descobreix qui era el personatge amb el número al braç. ..

Personatges:
Bé, el primer que ens diu la portada és que l'antiga Lena és morta, i si, la protagonista ja no és tan tonteta (o enamorada) com en el primer llibre. Però personalment la volia una mica més dura, sobretot en l'ara, hi ha moments en què ella es posa a plorar, es deprimeix i coses per l'estil en els quals hagués estat molt més raonable que ho hagués fet en Julià.
Si, l'altre, en Julià, primer de tot, em cau molt millor que l'Àlex, perquè almenys a aquest li trobo personalitat, i per algun motiu crec que el final de Rèquiem em decebrà (ah! això se'n diu spoiler? No era la meva intenció).
El nou repartiment de personatges és interessant, la Raven crec que és el personatge que em cau millor d'aquests llibres (encara que tampoc m'encanta), tot i així no n'hi ha cap desenvolupat en excessiu i no m'ha arribat cap d'ells.

Resumint, en general m'ha semblat millor que el primer, però el final, concretament la última pàgina m'hagués agradat que se l'hagués guardat si volia per al tercer i així em quedava amb una bona impressió d'aquest, però com que no ha estat així em temo que li posaré la mateixa nota que al primer ...
El millor: la manera de narrar (llavors-ara), Lena ha evolucionat?
El pitjor: final, detalls que els veig forçats o evidents ...

L'he gaudit un: 2/5
Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario