domingo, 10 de junio de 2012

Amor = Malaltia: Delirium


Hola! Aquí estic de nou amb ressenya literària. La veritat és que vull intentar durant aquest juny arribar als 25 llibres (porto 20 comptant aquest que us ressenyo ara) i com és bastant impossible (a més vull acabar la visual novel que tinc en procés) he de donar-me una mica de pressa.
En fi, sense més introducció innecessària: Delirium.
Títol: Delirium
Títol original: Delirium
Significat del títol: deliria nervosa de l'amor (com anomenen a la malaltia de l'amor) o sinó simplement delirium la malaltia ...
Autor/a: Lauren Oliver
Altres llibres de l'autor/a: Si no em desperto, La història de Lisl Po
Pàgines: 445
Continuacions:
-Pandemonium
-Requiem
-1.5 Història curta de la Hanna
Narració: 1a persona present
Format original: llibre
Enllaços d'interès: http://www.laurenoliverbooks.com/books.php (web de l'autora)
http://deliriouslyfalling.blogspot.com.es/ (fanpage)
T'agradarà si: t'encanta l'amor, descripcions d'ell, i creus que una societat futura sense amor és la pitjor cosa del món ...
Ni ho intentis si: en un llibre no esperes trobar només amor.
Sinopsi
En un futur s'ha inventat una cura per l'amor (considerat una malaltia fatal). La Lena la protagonista d'aquesta història està expectant perquè li subministrin la cura i pugui ser feliç sense patir sense tenir sentiments molestos ... Però llavors descobrirà que no tot és el que sembla.
Opinió:
Sentint-ho molt pels fans d'aquesta saga, no m'ha agradat aquest primer llibre. A veure, com començar, un món on no hi ha sentiments, bé, no és la cosa més original que m'he trobat però pot tenir el seu interès, però després comences a llegir i només m'he trobat amb el mateix desenvolupament que tenen moltes distopies: noia super innocent que li encanta la seva societat com viu i tal troba noi que és molt guai molt llest molt guapo i que és un rebel, s'enamoren i tatachan noia = rebel .... Fins ara em vénen al cap: Junts, Delirium i Traición i que voleu que us digui m'avorreix una mica sempre el mateix.
És a dir indiferència i passar pàgines. Però el pitjor de tot (des del meu punt de vista) és l'enfocament de l'autora, per a ella l'important d'aquesta història no és posar-li acció emoció o alguna cosa així. No, l'objectiu és donar-li importància al sentiment de l'amor, o que bonic, o que cruel però l'amor l'amor l'amor ... Res més, aquest llibre podria considerar-se una oda a l'amor o alguna cosa així i puc entendre que a algú romàntic li encanti, però com que no és el meu cas a mi m'ha avorrit.
El punt de vista és la Lena, i gràcies a ella i els seus pensaments ens trobarem amb les mil i una cites memorables per a tot aquell defensor de les oracions boniques i superficials però a mi no m'han arribat res. Tot i així, per omplir suposo, us deixo aquestes:
Pàg 55 (traduït del llibre en castellà)
"És estrany com funciona la vida. Vols alguna cosa i has d'esperar i esperar, i sents que no arriba mai. Després passa i se'n va i tot el que desitges és aferrar-te un cop més a l'instant a que canviessin les coses ".
Pàg 161
"A vegades sento que si un observa les coses, si és seu quiet i deixa que tot existeixi davant seu, el temps s'atura per un instant i el món és congela a mig gir. Només per un instant. I si d'alguna manera un és capaç de viure en aquest segon pot viure per sempre. "
Podríem dir que la forma de narrar de l'autora és poètica o bella, però a mi aquests paràgrafs no em descobreixen res de nou i els trobo superficials, no se ...
Puc agrair (això si) que encara que explica els sentiments amb detall i tal no és un llibre pesat, el ritme és ràpid i m'ho he pogut llegir en tres dies però no m'ha enganxat res.

Alguna cosa positiu? El final. Crec que és una cosa inesperada però com és obert sempre pot ser que el mostrat després sigui un engany (sense posar spoilers) tot i així, crec que això és l'única cosa positiva ...

Personatges. Val, aquí arriba el súmmum dels súmmums, ho sento Lena, em sap greu Alex, la vostra existència ha estat eliminada del meu cervell en el moment en què vaig tancar el llibre. De debò, he trobat aquests personatges amb poquíssima personalitat i em sorprèn veure gent que diu que en tenen molta (encara que respecto la seva opinió).
I sobre l'evolució de la Lena durant el llibre ... com he dit abans la Cassia i la Tally (protagonistes de Junts i Traición respectivament) tenen el mateix tipus d'evolució, per tant no crec que sigui la gran cosa.

En resum, si busques un llibre amb ritme ràpid i vols amor per amor t'ho recomano. Si estàs fart de que les distopies hagin de caure en patrons, de personatges insulsos i altres tòpics oblida't d'aquesta saga.
El millor: ràpid de llegir, ¿final?El pitjor: personatges insulsos, poca cosa nova

L'he gaudit un: 2/5

Fins aquí el meu avorriment.

Pd: suposo que aquesta saga l'acabaré, no perquè m'hagi agradat sinó perquè ja tinc Pandemonium i són 3 ...

No hay comentarios:

Publicar un comentario