domingo, 13 de mayo de 2012

Un drama senzill: La meva germana viu sobre la llar de foc


Hola! Torno amb una altra ressenya, ara toca La meva germana viu sobre la llar de foc
Títol: La meva germana viu sobre la llar de foc
Títol original: My sister lives on the Mantlepiece
Significat del títol: Mirar la sinopsi, a més és la primera frase del llibre
Autor/a: Annabel Pitcher
Altres llibres de l'autor/a: aquesta és la seva primera novel·la està escrivint una segona anomenada Ketchup Clouds
Pàgines: 239
Sense continuacions
Narració: 1a persona present
Format original: llibre
T'agradarà si: t'agraden els drames familiars, els punts de vista infantils (narrador un nen de 10 anys en aquest cas) que tractin temes morals (en aquest cas el racisme).Ni ho intentis si: no t'agrada que els protagonistes passin per experiències traumàtiques a tu només t'agrada llegir sobre successos alegres ...

Sinopsi:
La família d'en Jamie està destrossada, des de la mort de la seva germana Rose tot són problemes, els seus pares s'han divorciat i ara la Jaz (la seva altra germana) i ell viuen amb el seu pare alcohòlic.
En aquesta situació en Jamie es farà amic de la Sunya una noia musulmana, el problema és que el pare de Jamie guarda un gran odi cap a ells per les circumstàncies en la mort de Rose.


Opinió:
Aquesta història és bàsicament el punt de vista. Vull dir, no ens trobem amb cap gran novetat en l'argument tot és bastant senzill i previsible però el punt de vista està molt ben trobat. És cert que el nen per causar més emoció en l'espectador és un recurs molt utilitzat però m'ha encantat com l'autora es posa a la pell d'enJamie. És increïble que bé que plasma la consciència d'un nen.

Sobre la història en si ens trobem un ritme molt ràpid (tot i que he de confessar que els dos primers capítols me'ls vaig llegir fa una setmana i després la resta m'ho he llegit en dos dies, però això és una altra qüestió). Els pensaments d'en Jamie són molt fàcils de seguir i en moltes ocasions el seu punt de vista et fa esbossar un somriure. És cert que si busques grans girs temàtics no els trobaràs i des del meu punt de vista encara que té un cert clímax dramàtic tampoc és una cosa que m'hagi impactat en gran manera però és una història entretinguda que pot ser que no m'hagi impactat en absolut però que es recorda amb afecte i amb un somriure. Suposo que la paraula anglesa "heartwarming" li vindria a la perfecció.

Una cosa de la forma en que està escrita que m'ha cridat l'atenció és que els diàlegs estan entre cometes com ho fan els anglesos, però no sense separar-se del text sinó entremig d'ells. La veritat és que no m'agrada massa preferiria que estigués separat com en la majoria de llibres.

Dels personatges dir que se'ls agafa molt afecte, entre el protagonista, la seva amiga tan mona Sunya i la Jaz m'han semblat tots encantadors. Donen tots amb cada tret de la seva personalitat aquest ambient dramàtic però que al final de la lectura et fa esbossar un somriure.

En definitiva és una novel·la dramàtica i entretinguda però sense grans aspiracions, és bonica però no és una cosa que t'impressioni massa. Tot i així és una bona lectura.


El millor: punt de vista, personatges
El pitjor: no és massa impactant ...
L' he gaudit un: 3/5 (estic entre el 3 i el 4 que consti)

Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario