sábado, 19 de mayo de 2012

Entre venjança, música clàsica i el Dimoni: G senjou no Maou


Hola! Vinc per fi amb la ressenya d'una visual novel. La veritat és que vaig tenir grans problemes en acabar-la per culpa de que al meu ordinador li passen coses molt rares.
Títol: G senjou no Maou / The devil on the G string
Significat del títol: El dimoni a la corda sol té a veure amb un spoiler de l'acció a més de tenir relació amb l'adaptació de la melodia de Bach feta per August Wilhelmj “Air on the G string” música que és important en la història i a més té relació amb la melodia de Der Erlkönig Schubert.
Estudi: AkaebiSoft2
Format original: visual novel
Extensió aproximada: 10-30 hores (m'ha costa més de llegir però en fi ..)
Idioma: anglès
Edat: +18
Curiositat: La versió esmentada en el significat del títol feta per August Wilhelmj fa possible tocar la cançó amb només la corda sol.
Enllaços d'interès: http://tlwiki.org/index.php?title=G-Senjou_no_Maou
T'agradarà si: t'agrada que no caigui l'acció, els protagonistes diferents, no us importen les escenes hentai (no dóna opció de passar-les però sempre es poden passar de pressa si no us interessen)Ni ho intentis si: no saps anglès, odies els ambients foscos de la societat ...
Sinopsi
El protagonista d'aquesta visual novel és Azai Kyousuke el fill adoptat d'un yakuza (màfia japonesa). Un fan de la música clàssica que a causa de l'educació rebuda pel seu pare només pensa en els diners.
En la seva escola es trobarà amb diverses noies que portaran la història a diferents direccions i enmig de tot un tal Maou (dimoni en japonès) començarà a dur a terme estranys successos.

Opinió

Ordre de preferència de rutes: Haru > Tsubaki > Shiratori > Kanon
Primer de tot abans de començar a explicar-vos que m'ha semblat el joc us he d'advertir d'una cosa molt important, si et planteges jugar-lo en un futur, pel teu bé segueix les rutes per l'ordre que et surten. És a dir, el joc està dividit en 5 capítols: Introductori, Tsubaki, Kanon Shiratori i Haru i en cada capítol et surten les opcions per ficar-te en la ruta pertanyent a la noia del capítol. Per tant per a gaudir-la més recomano l'ordre cronològic. O ho diré d'una altra manera servidora, que és poc intel·ligent va començar traient la ruta de l'últim capítol: Haru (que és sens dubte la millor) i llavors les altres li van semblar una cosa molt inferior. En canvi si les hagués jugat per ordre no hagués notat tant la diferència.

SPOILERS
Haru:
Després d'aquesta introducció us parlaré primer de la ruta principal: Haru. Us puc assegurar que si la llegiu hi trobareu molta acció, si més no per mi va ser de gran interès seguir totes les peripècies que feia en Maou a més d'estar davant d'un gran misteri.
Començarà i no entendrem res sobre aquest personatge fins arribar a un punt on creureu (almenys jo ho vaig creure) que en Maou és el protagonista, ja que està fet de tal manera que tot coincideix perquè tingui un sentit: resulta que casualment quan en Maou actua el protagonista es troba malament, les personalitats dels dos no són tan diferents i a sobre se'ns deixa veure el punt de vista de Maou i del protagonista sempre simultàniament per fer-nos creure que és un canvi de personalitat d'en Kyousuke (protagonista). Però després de llegir tot això haureu notat que no és així en la ruta de la Haru ens adonarem que en Maou és el germà de Kyousuke que tothom donava per mort. Crec que aquest engany al lector està molt ben aconseguit i és un dels grans punts a favor del joc. Però les coses en aquesta ruta no acaben aquí, a part del seguiment de Maou ens trobem amb el gran, GRAN FINAL d'aquest joc. És increïble com apareixen els crèdits sona la cançó i tu no prestes gaire atenció perquè després prossegueixi la ruta en un emocionant epíleg. Aquest final ha estat molt, molt dramàtic és una experiència increïble mentre sona Close your Eyes de fons provocant que no pogués reprimir les llàgrimes.
SPOILERS FI

I abans d'acabar no puc evitar dir que m'encanta la protagonista d'aquesta ruta, la Haru s'ha convertit en un personatge a tenir en compte, a part que m'encanta la gran quantitat de pèl que té m'ho passava genial llegint les seves bromes estúpides i té una història molt interessant.
En Kyousuke en aquesta ruta té un moment molt èpic pujant unes escales (no faig spoiler) i és interessant veure el canvi que es produeix en els seus pensaments sobre la Haru.

Tsubaki
La veritat, tot sigui dit, quan per primera vegada vaig veure a aquest personatge vaig pensar que seria insuportable. M'equivocava i molt. Però és cert que normalment no suporto el típic personatge japonès femení moe (amb un somriure, mig ximple i que ho dóna tot pel noi que estima sense queixar-se de res) però aquí l'he trobat molt interessant:
-El moment on canvia radicalment de personalitat tenint un moment molt emotiu amb el seu germà petit (crec que dit així no és molt spoiler)
-I per com fa canviar el protagonista produint una escena gairebé al final de la ruta de bastanta emotivitat (res comparat amb l'anterior ruta però força interessant).
Shiratori
Bé, la veritat és que aquí em va passar una mica al contrari de la Tsubaki, normalment m'agraden molt les tsunderes però aquesta té massa costat deredere perquè m'agradi. Tot i així no ha estat del tot malament. La història amb la seva germana és interessant i l'evolució de la protagonista està ben feta.

Kanon
No és una mala ruta però tampoc és bona del tot, comparada amb les altres se sent molt molt incompleta, les altres et donen camí a un futur, en aquesta el final és del tot obert. Tot i així té la relació mare-filla de la protagonista com a punt d'interès i si tens molt interès pel patinatge és possible que t'agradi.

Acabo aquí amb la història i m'agradaria donar pas a un altre tema que considero oportú comentar, la banda sonora. Crec que és molt interessant que hagin posat remixs de música clàssica com a banda sonora. Al principi m'entretenia endevinant de quina música estaria fet el remix fins que vaig descobrir que podies posar que et sortís el nom del que sonava a cada moment i que també us posava en què s'inspirava (de vegades els veies relació i de vegades no) . Encara que també penso que hagués estat millor que haguessin posat música clàssica original com a banda sonora.
Quant als temes originals ens trobem tres principals cantats: Answer (opening) Close your Eyes (ending final) i Winds of time Wings of snow (ending crèdits). Us deixo els dos primers.
Opening

Close your eyes


Abans d'acabar amb aquesta ressenya (ho se una mica llarga) em falta dir que m'ha encant l'humor sobretot dues converses èpiques:
-Quan el protagonista li trenquen una mica el CD de les valquíries de Wagner (m'encanta * O *) i exclama NECESSITO ESCOLTAR WAGNER per descarregar la seva energia negativa, l'altre dia vaig fer el mateix que el protagonista xDD.
-I l'altra quan està parlant amb l'Eiichi i aquest li diu escolta t'he de dir alguna cosa important i no posis en els teus monòlegs (referint al que el lector llegeix) alguna cosa així com "Durant la classe vaig escoltar a l'Eiichi i tot el que em tenia de dir". I evidentment surt la mateixa oració i passa a la següent escena, m'encanta com en moltes visual novell trenquen amb la barrera del 2D és a dir es "surten de la història ".

En fi, gairebé tot són punts positius però com només sobresurt la ruta de Haru i les altres queden més en un segon pla em falla una mica aquí així que per aquest motiu (i amb influència de l'ordre en què he jugat) no li donaré més que un 4. Tot i així si busqueu una bona història us puc assegurar que aquesta ho és.

El millor: Haru, personatges amb personalitat, girs interessants en l'acció, bon final ...El pitjor: rutes secundàries.

L'he gaudit un: 4/5
Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario