domingo, 8 de abril de 2012

La història d'un idiota: Joc Brut


Hola! De nou ressenya literària aquesta vegada toca llibre de cole, la veritat és que fer ressenyes de lectures obligatòries et serveix per a treure més bona nota en els controls de lectura (normalment).
En fin, què faig explicant això?
Títol: Joc brut
Significat del títol: Podriem dir que és un resum de les accions dels personatges.
Autor/a: Manuel de Pedrolo
Altres llibres de l'autor/a: Mecanoscrit del segon origen (ressenya aquí), trajecte final
Pàgines: 221 (edició catalana d'estudiant, amb pròleg i activitats finals)
Sense continuacions
Narració: 1a passat
Format original: llibre
Adaptacions: Pel·lícula
Curiositat: La pel·lícula és va anomenar el poder del deseo i va tenir crítiques més que negatives, fins i tot l'autor del llibre va fer un article en contra de la mateixa.

T'agradarà si:busques una novel·la curta d'acció sense fons predicible però que t'entretingui una tarda o dues.

Ni ho intentis si: odies els llibres que et deixen bastant indiferent que els llegeixes i no et quedes amb cap detall en especial...

Sinopsi:
En Xavier un home amargat i que és manté amb un sou bastant pobre es trobarà per casualitat amb la Juna, una dona d'estranya bellesa i a partir d'aquí la seva vida canviarà.

Opinió:
La veritat és que m'ha pillat en una època dolenta, estic interessada en la visual novel que estic llegint i una novel·la curta sense res en especial crec que s'emportarà una opinió negativa.
És a dir, tota la història és molt lineal i tot i que és tractada com si hagués un gran misteri aquest resulta ser del tot predicible.

Spoilers molt forts!
O ho diré d'una altra manera, crec que tothom pot sospitar que la Juna està enganyant al estúpid i necessitat de sexe d'en Xavier, o algú és creia que la noia estava enamorada d'ell? Si, molt predicible. Però la cosa no acaba aquí, en l'última pàgina (o la penúltima) se'ns dóna una altra “gran” revelació, la identitat de Juna en realitat. D'acord, és possible que això et sorprengui, però després de totes les mentides que li ha dit, crec que una més o una menys no és una cosa que ens importi massa, i no crec que resulti tan especial saber que era la esposa del que han assassinat i que no sigui la neboda.
Spoilers fora!

Almenys a mi no m'ha creat cap mena d'impacte, tota revelació en aquest llibre m'ha resultat o predicible o inútil provocant que quan he tancat el llibre he acabat amb un pensament de “ahh, que interessant....”. L'únic que puc agrair és que el ritme sigui molt ràpid (si t'ho proposes en un dia te'l acabes) ja que la major part del mateix són diàlegs i acció. L'únic moment del llibre en que sorprèn per la seva descripció sobtada és quan Xavier està a punt de fer el punt bàsic del llibre, però crec que és un moment important i està més que justificada. A més que tampoc resulta molt pesada la descripció, només sorprèn el canvi de ritme suposo, però com he dit, això no és una cosa negativa.

Si em feu parlar dels personatges suposo que podria dir que són el punt a favor del llibre, no perquè tinguin una personalitat que m'agradi, (això us asseguro que no) sinó perquè són realistes, estan molt ben caracteritzats, almenys els dos protagonistes (els secundaris en aquest llibre diríem que queden en un mar del profund oblit).
Si, crec que en Xavier ha entrat en la meva llista de “personatges més patètics de la literatura” i crec que fins i tot li ha robat el liderat a l'Edward Cullen. No se, però que les paraules que millor li defineixin siguin necessitat i estúpid és una mica trist. En serio, és un d'aquells personatges que et fan sentir la persona més intel·ligent del món si et compares amb ells.
Llavors suposo que us preguntareu Com puc dir que això sigui el punt a favor del llibre? Entenc que sembli estrany, però si t'ho prens com a motiu de riure és una bona manera de suportar al personatge i com he dit abans, tot i que sigui insuportable està ben construït.

Un últim punt que m'agradaria comentar és un extern a la novel·la en si, el pròleg i les pàgines del final en l'edició del estudiant catalana, es una cosa que haig de fer. Estic més que farta de témer a pròlegs d'edicions del estudiant, en serio, no saben que tot i que siguin clàssics que tot el món coneix a un estudiant li pot interessar descobrir com acaba la història per ell mateix? Crec que haurien de controlar els spoilers, perquè sinó al final acabo sempre llegint la història primer i després el pròleg (una cosa que no és molt normal, ho se).
Sobre les activitats del final, no ho entenc, ho sento. És a dir, des quan és posen activitats per a fer sobre un llibre? No se, però a mi em sembla molt patètic que et diguin que facis coses com senyalar en un mapa de Barcelona on passa la història. En fi podeu entendre que jo no ho faré.

Resumint , per ser curta es pot llegir, els personatges ben caracteritzats però al ser tan poc sorprenent no és una cosa que pugui recomanar.

El millor: personatges ben caracteritzats, curta

El pitjor: lineal i predicible....

L'he gaudit un: 2/5 (encara dubto si posar-li un 1 però en fi...)

Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario