jueves, 15 de marzo de 2012

Una elecció que et canviarà la vida: Divergent


Hola! Aquí la nova ressenya literària, Divergent. La veritat és que m'ha costa molt fer-la en comparació amb la rapidesa de la lectura.
Títol: Divergent
Títol original: Divergent
Significat del títol: Millor llegeixes el llibre i així no et faig un mínim spoiler.
Autor/a: Veronica Roth
Altres llibres de l'autor/a: és el seu primer llibre
Pàgines: 414
Continuacions:
->Insurgent, en anglès sortirà l'1 de maig de 2012
->3a part es suposa que es triologia i acabarà aquí, en el blog de l'autora diu que sortirà en anglès un any després aproximadament.
Narració: 1a persona present
Format original: llibre
Curiositat: l'autora pensa que formaria part d'Intrepidesa (ho se, potser que no sigui molt interessant)

Enllaços d'interès:
->Test a quina facció pertanys (a mi em va sortir que sóc especial i puc pertànyer a més d'una.-_-)

T'agradarà si: t'interessen les distopies en totes les seves formes, et van els llibres explicats des d'un punt de vista femení i amb caràcter.

Ni ho intentis si: necessites molta descripció o un ritme lent per a que un llibre t'agradi, odies les distopies, odies tenir que esperar perquè el que t'has llegit és una saga..

Sinopsi:
En el Chicago distòpic de la Beatrice Prior, la societat ha estat dividida en cinc faccions: Abnegació, Intrepidesa, Veritat, Amistat, Erudició.
A l'edat de 16 anys, tots els membres de la societat han d'escollir a quina facció han de pertànyer durant tota la seva vida.
La història comença amb el dilema de la protagonista: Quina facció escollirà la Beatrice?

Opinió:
Primer de tot haig de confessar que sóc bastant fanàtica de les distopies. És un gènere que trobo molt interessant i per tant quan vaig escoltar sobre el mateix i les seves bones crítiques no vaig poder evitar comprar-lo i com a resultat podríem dir que ha estat una lectura agradable.

El ritme d'aquest llibre és molt ràpid, és d'aquests tipus de llibre que et pots llegir en un cap de setmana aproximadament. Vas passant pàgines sense adonar-te. Tampoc és que et moris per saber que és el que passarà a continuació (almenys jo). Però si que és cert que moltes vegades em costava deixar-me el llibre, típic d'acabar-se el capítol pensar en parar però continuar “sense voler”.
Visca les contradiccions..

Sobre l'argument dir que les més o menys 50 primeres pàgines on la Beatrice (com em costa escriure aquest nom i no pensar en Umineko...) encara no ha fet la seva elecció em van passar molt ràpid, crec que curiosament va ser el que m'ha enganxat més. De fet tot i que sembli una mica estrany i me'n vagi una mica del tema he de dir que lo de la classificació de la gent segons les seves aptituds em va recordar una mica a l'elecció del barret de Harry Potter (si us plau no pregunteu d'on prové aquest pensament...).
Tot i així, el llibre continua emocionant amb totes les probes que li toca viure a la protagonista i fins i tot podria dir que l'amor està ben tractat, sense caure en el sentimentalisme però donant-li la importància justa al tema.
Després de les probes en la seva nova secció, en el final del llibre, podríem dir que ve la part amb més acció.

SPOILERS
I la veritat és que em va encantar que la autora és cargués a tants personatges (sàdica mode on). No vaig poder evitar pensar que en que els dos següents podia morir més gent i em vaig alegrar. Però també van haver-hi algunes incoherències que no em van agradar en absolut:
->Sobre la divergència d'en Quatre. No se si va ser culpa meva per no fer una lectura suficientment atenta, però recordo una conversació amb la Tris on li deia que en les seves probes d'aptitud li havia sortit Abnegació. Llavors, aquí ve la meva pregunta: Perquè quan tots són controlats excepte divergents Tris encara segueix pensant amb tota la seva ànima que és divergent?
Suposo que era el desig de la protagonista o alguna cosa així el que li feia tenir tanta convicció en això, però la veritat no m'acaba de convèncer. A més després t'ho acaben d'arreglar dient que el seu grau de divergència entre intrepidesa i abnegació és molt petit. En fi..

->Sobre la gran sorpresa de la Tris al adonar-se que la seva mare era intrèpida. Estic segura d'haver llegit (no estic boja!) que en el dia de les visites Tris comença a sospitar sobre això perquè la seva mare coneix massa bé el quarter general d'Intrepidesa. Llavors, perquè al final del llibre surt com si fos la gran novetat o sorpresa per a la protagonista?
Encara estic dubtant sobre si ha estat error meu però jo diria que les dues coses comentades són certes i em van molestar una mica.
SPOILERS FI

Sobre els personatges, dir que tinc sentiments contradictoris cap a la Beatrice: per una banda me'n alegro de que no sigui pavoncia i tengui personalitat, però per l'altra per algun motiu no ha pogut caure'm bé durant tot el llibre. Però en fi, prefereixo això que una Bella Swan xdd.
En quant al protagonista masculí el considero una mica bipolar, passa de fred interessant a divertit d'una manera molt sorprenent...

SPOILERS
Abans d'acabar amb els personatges haig de fer una menció a altres fets que no em van agradar gaire:
->Gran sorpresa de Tris: Ohh, el meu germà s'ha anat a Erudicció!
Quan, no se vosaltres, però de seguida vaig notar que el germanet se'n aniria aquesta facció per tant em sembla una mica estrany que la seva germana no ho sabés...
->Identitat d'en Quatre:
Es cert que el fet de llegir Tobias més endavant fullejant el llibre em pot haver influenciat, però crec que no era necessari donar tanta pista. Es cert que això encara pot sorprendre a algú, però crec que tindria que haver fet algun misteri més interessant o sorprenent que això...
SPOILERS FI

En fi, després d'aquesta parrafada diré la veritat m'ha agradat i em compraré les continuacions, però pels contres comentats en els spoilers i altres factors han provocat que esperarà més del que m'han ofert.

El millor: Ritme ràpid, història interessant.

El pitjor: punts comentats en els spoilers...

L'he gaudit un: 4/5

Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario