domingo, 11 de marzo de 2012

Gats, un àngel de la guarda..: Estació tràngol


Hola! Per fi m'he acabat aquest llibre tan... Llegiu la ressenya per a la meva opinió.
*Sospir* La veritat és que estic portant un ritme de lectura molt lent i a aquest pas no arribo als 50 ni de conya així que suposo que ja no hi ha esperança, tot i així m'he proposat arribar segur als 30 (hi ha que intentar-ho).

Títol: Estació tràngol
Significat del títol: simbolisme introduït al final del llibre
Autor/a: Enric Cintora
Altres llibres del autor/a: Estació tràngol és el seu primer llibre
Pàgines: 217
Volum únic
Narració: 3a omniscient passat amb monòlegs interiors
Format original: Llibre
Enllaços d'interès: http://www.pagaelpato.com/standby/bukowskicastellano.htm (poemes del Bukowski)

T'agradarà si: quan llegeixes t'encanten els simbolismes repetitius fins al final, t'encanten les novel·les sentimentalismes o psicològiques on se li dóna només importància a el que senten els personatges i escasseja l'impacte, l'argument...

Ni ho intentis si: quan llegeixes busques una història entretinguda, busques acció o simplement no t'interessa que et parlin única i exclusivament del que sent el personatge.

Sinopsi
(inspirat en la contraportada)
Maria Bellosta ha estat abandonada per un home: l'Horaci. Advocada, amb un somni frustrat i una filla adolescent revel és normal que caigui en un abisme sentimental. Però el seu caràcter lluitador farà que comenci un camí per a sortir d'aquest mal estar.

Opinió
Crec que no exagero al dir que feia molt, molt temps que no m'avorria tant amb un llibre. És cert que a vegades (per no dir habitualment) critico molt dur les coses, però aquest llibre ha superat qualsevol límit. L'objectiu d'un llibre és divertir al lector, divertir-lo, emocionar-lo, explicar alguna cosa mínimament interessant, però m'he adonat (definitivament) que no sempre es cumpleix.
Deixant enrere tanta divagació inútil millor continuo en el que és pròpiament el llibre. Tot el que m'han explicat és el que sent la tal Maria Bellosta. Em sembla bé, és una novel·la psicològica, normal que ho facin. Però llavors és quan ve el Com ho han explicat? Que és el que causa un problema encara més gran per aquest llibre. Metàfores i simbolismes. Però simbolismes tan repetitius que acabes fins als nassos d'aquests. O quantes vegades surt en Bukoswski i els seus gats en el llibre? Algú ho ha contat? Puc assegurar-vos que són moltes, massa.
I la pitjor metàfora/simbolisme que li he trobat: l'àngel de la guarda i les entranyes.
És a dir hauria acceptat l'àngel de la guarda si hagués sortit des del principi, però em sembla més que increïble que aparegui cap al final i del no-res. Si aquest ésser hagués estat present durant tota la narració tindria algun sentit, però al aparèixer al final almenys a mi no em va aportar res. I per no parlar-vos de les entranyes, en serio, no pintaven absolutament res.

Sobre el final dir que evidentment m'ha deixat igual d'indiferent que la resta de la novel·la, però el pitjor de tot és que el conflicte no és resolt de manera satisfactòria. És a dir, el final del llibre és increïblement ràpid comparat amb la resta del llibre, no és que volgués que el fes més extens, però l el que passa és que es un canvi de ritme que no quadra en absolut. A més..

SPOILERS
Si m'acaba el llibre dient que la Maria Bellosta té plans de futur per a sortir del seu buit jo que vuleu que us digui, ho ha dit anteriorment milers de cops així que podia tornar a recaure en el futur com ha fet durant tot el llibre.
SPOILERS FI

Sobre els personatges haig de dir que odio a la protagonista. A banda de ser bastant inestable emocionalment durant tot el llibre i incoherent, la considero molt egoista al voler que la seva filla sofreixi per a així poder consolar-la i superar el seu tràngol. Els altres personatges em semblen bastant patètics també: Raquel una noia de 15 anys bastant necessitada i l'Horaci que encara em sembla més patètic amb la seva obsessió per que li hagin fet una bufa (instints masoquistes?).
Ah i se m'oblidava el tal Robert que se li tindria que donar el premi al personatge secundari més inútil durant una història.
Abans de que se m'oblidi, odio l'edició del llibre (ni això m'ha agradat), a banda de tenir molts errors d'impremta (com guions mal col·locats, punts en lloc de comes...) hi ha una cosa que m'ha matat: << Hola>>. Mai a la vida he vist un llibre que escriguin així i espero no tornar a tenir aquesta oportunitat perquè jo he tingut la desgràcia de veure-ho en aquest.

En fi, crec que amb tot l'escrit (si ho heu llegit, clar està) he donat a entendre la meva opinió negativa del llibre.

El millor: puc deixar aquest camp en blanc?

El pitjor: personatges, argument

L'he “gaudit” un: 1/5 (perquè no poso 0...)

Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario