martes, 20 de marzo de 2012

El meu primer Dorama: 1 litre no namida, One litre of tears


Hola! Avui us porto la ressenya d'un dorama o dit d'una altra manera serie de televisió amb actors reals japonesos. És el primer que veig d'aquest gènere i m'ha agradat bastant.
Títol: 1 litre no namida/ One litre of tears
Significat del títol: Un litre de llàgrimes és també el nom del vuitè capítol on la protagonista li dóna el sentit al mateix
Extensió: 11+1 (l'un fa referència a l'especial) D'una hora de duració
aproximadament, l'especial dura 2 hores.
Format original: llibre
Adaptacions: dorama.
Estudi: Fuji TV
Curiositats:
->Està basat en fets reals, en un diari que escrivia la jove Aya.
->Jo us parlaré del dorama en versió japonesa però hi han altres versions d'altres llocs.
Enllaços d'interés:
Mmm no tinc l'enllaç aquí, però es pot trobar el diari de l'Aya en castellà en format epub.

T'agradarà si: t'encanten els drames d'hospital, o les series lacrimògenes...

Ni ho intentis si: odies el drama, tu només vas a per les comèdies, no t'agrada res que tingui a veure amb malalties

Sinopsi
L'Aya és una noia de 15 anys com qualsevol altra, amb grans esperances cap al futur, amb amigues i feliç. Però un dia quan va al metge per una caiguda sense importància descobreixen que té una malaltia incurable degenerativa que amb el temps farà que tingui problemes per parlar, per menjar, per caminar...

Opinió
La veritat és que si vaig començar a veure aquest dorama va ser basicament per dos motius: cada cop que sento història d'hospitals no puc resistir-me i estava basada en una historia real.
És cert que el drama del hospital del/a típic/a noi/a (normalment més femenines) jove que és atacat/da per una malaltia que tard o d'hora li traurà la vida està sobrexplotat, però això no significa que perdi emotivitat. A més, totes les coses basades en fets reals tenen un no se que més personal, li donen més realisme al assumpte i solen arribar a l'espectador d'una manera especial.
Per tant vaig començar a veure el dorama i què m'he trobat? Una història simple però eficaç amb les seves dosis d'emotivitat, amor i superació personal. Suposo que no té cap mena d'element nou amb respecte a altres histories d'hospitals però la capacitat de resistir de la protagonista no pot deixar indiferent a ningú. Però tot i que no resulti una història original té grans punts a favor com els personatges i la música.

SPOILERS
Antes de passar a comentar els dos elements anteriors vull parlar-vos d'algunes de les més emotives escenes de la serie, en les que vaig estar a punt d'arribar a les llàgrimes (tot i així no vaig arribar en cap moment).
->Quan els companys del germà, Hiro, es burlen de l'Aya llavors apareix l'Ako i se'l porta a casa.
Realment és una escena genial.
->La carta d'Aya per a l'Asou, és increïble, sobretot quan li cau el dofí en la mà...
->Cada vegada que l'Asou plorava o corria cap a l'Aya es tractava d'una escena emotiva...
SPOILERS FI

Si parlem de personatges evidentement tenim que fer referència a la protagonista, amb la seva força de voluntat per a seguir endavant, però ella no és per mi el més important. Crec que la família de Aya són els que més m'han cridat l'atenció, la mare amb el seu recolzament incondicional, el pare amb les seves bromes i sobretot el canvi de l'Ako la germana, crec que és un gran personatge.
El protagonista masculí el trobo molt mono, és encantador com es preocupa per l'Aya.

Respecte a la música dir que sense ella aquesta serie no seria el mateix. M'encanta, tots els temes cantats: Only human, Konayuki i 3gatsu 9ka em feien posar la pell de gallina en algunes de les escenes. A més de les instrumental com el tema principal, les trobo totes fantàstiques.
Gran OST la d'aquesta serie, us deixo Only human i el tema principal:
Tema principal


Only human



En resum, potser que aquesta serie no sigui super-espectacular ni original però és un bon drama que gracies als personatges i sobretot a una espectacular ost aconsegueix que la hagi gaudit un 4 sobre 5.

Ah! Abans d'acabar dir que no recomano l'especial de 2 hores que basicament és un resum de tota la serie, es fa molt pesat sobretot si el veus just després d'acabar amb la serie en si.

El millor: personatges, música, escenes emotives, és una història real.

El pitjor: el capítol especial sobra i es fa pesat.

L'he gaudit un: 4/5
Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario