domingo, 19 de febrero de 2012

Venjança, droga i pressó: Venganza en el módulo dos.


Hola! Aquí ressenya literària:

Títol: Venganza en el módulo dos (no existeix en català)
Significat del títol: el llibre tracta d'una venjança en el mòdul 2 d'una pressó.
Autor/a: Jesús Carretero Rivero
Altres llibres de l'autor/a: Cap que jo sàpiga
Pàgines: 243
Volum únic
Narració: 3a passat omniscient
Format original: llibre

T'agradarà si: mm, en aquest moment no se m'acudeix cap motiu pel qual et pugui arribar agradar aquest llibre, potser si tens un interès molt gran en la presó i en tot el que podria ocórrer allà dins.

Ni ho intentis si: odies llegir insults explícits, no t'agraden les histories amb un argument sencill el qual es fa avorrit per la seva poca originalitat, no t'agrada que t'expliquin amb detall aspectes desagradables.
Sinopsi:
En una presó és prepara una gran nit on el destí de diferents personatges: Cecilio, Julián, Iván i el Guti entre molts altres s'entrellaçarà formant una cadena de successos imparable.
Extret de la portada (no ho tradueixo ja que aquest llibre no està en català):
“ Los anhelos de libertad que todos tienen y enérgicos deseos de venganza, responden a mantener la supervivencia en un ambiente hostil donde el paso vertiginoso del tiempo es lo mejor que puede pasar”.

Opinió:
Com començar.... No m'ha agradat. Motius? Primer de tot no m'agrada la manera d'escriure d'aquest autor. No puc dir que escrigui malament, però crea confusió en el lector a l'intentar relatar una història que passaria per ser d'acció i en canvi ens trobem amplies descripcions de personatges. És cert que aquestes descripcions ajuden a crear l'únic punt a favor del llibre, l'ambientació de la presó sentint la decadència en tot el lloc i en tots els personatges.
Però al parlar-te dels hàbits de diversos personatges cada un amb el seu nom propi és possible (almenys a mi em va passar) que no tinguis ni idea de qui t'estan parlant i tinguis que retrocedir pàgines per a saber-ho.
Aquest fet va produir que tardès massa en llegir aquest llibre curt. Però portava unes 100 pàgines (unes 50 d'elles anant una mica perduda amb els personatges) i allà no pasava res. Molt bona ambientació, diàlegs realistes però una història avorrida. Vaig continuava llegint, el vaig acabar i només vaig poder sospirar si en 100 pàgines no havia passat res quan vaig arribar a llegir les 200 (aproximadament) tot i que van passar varies coses cap m'ha arribat a impactar. És a dir, no he trobat cap punt de l'acció que enganxés suficient per a tenir ganes de continuar llegint. Res de res. I la veritat és que dóna ràbia, perquè en aquesta mateixa ambientació estic segura que millor portada hagués resultat una bona història i en canvi m'ha deixat bastant indiferent.
Un altre punt a comentar són els personatges, en aquest cas crec que aniré ràpida. Cap personatge m'ha semblat el suficientment característic per a despertar-me interès. Sent bondadosa podria salvar a l'Iván, tenia potencial com a personatge però no ha arribat a fer res que aconseguis impactar-me, al igual que la història i per tant indiferència per totes bandes es l'únic que he sentit en llegir això.
Una cosa que m'ha cridat l'atenció són els diàlegs que ja he comentat una mica abans. És a dir plens de insults com: collons, fill de puta entre molts més (que us tinc que explicar, insults en sabem tots). Potser que això molesti a algún lector, però jo podria considerar-ho un punt a favor almenys dóna credibilitat als diàlegs. El que passa, és que a vegades, queda massa contraposat a la versió del narrador que fins i tot a vegades utilitza paraules cultes.
Per a acabar comentar una cosa que m'ha matat al llegir-ho en la solapa del llibre:
(...)Venganza en el módulo dos, la fascinante novela de Jesús Carretero Rivero, una obra que hará las delicias de todos los amantes de un género que tiene la suerte de contar con este gran autor.”
És cert que jo no sóc ningú per a jutjar un llibre, només una simple lectora. Però em sembla una mica fort que un escriptor que només ha publicat un llibre, (que jo sàpiga) el qual no crec que hagi tingut molt d'èxit se li hagi de tractar com a “gran autor”. També em pregunto si quan escriuen gènere es refereixen a la novel·la en general o a algun en concret, no hagués estat de més que ho especifiquessin però en fi..

El millor: diàlegs realistes, bona ambientació.
El pitjor: la història en si la considero avorrida, no m'agrada l'estil de l'autor, els personatges lis falta..
L'he gaudit un: 1/5
Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario