sábado, 25 de febrero de 2012

Pingüins, metro, pomes: Mawaru Penguindrum


Hola! Aquí ressenya d'anime. La veritat és que no esperava veure aquest anime. Ara, estic més per les visual novel i els llibres (dintre de poc podré començar a llegir umineko *o *). Però sigui destí (si has vist l'anime, unme xdd) o casualitat he acabat de veure'l així que aquí us deixo la meva ressenya:
Títol: Mawaru Penguindrum
Significat del títol: Al voltant del Penguindrum
Extensió: 24 capítols
Autor: Dirigida per Kunihiko Ikuhara
Format original: anime
Adaptacions: novel·la
Curiositat: No recordo en que capítol, cap al principi de la serie, la Ringo té sota el diari una death note, si heu vist les dues series entendreu la parodia.
Enllaços d'interés: http://ninteenpointzerofour.wordpress.com/2011/07/11/spinning-penguin-drum-novel-prologue/#comments (web de traducció de la novel·la de Mawaru Penguindrum al anglès O.O)

T'agradarà si: t'encanten les metàfores, simbolismes en un anime tot i que això pugui produir que et perdis bastant en el que està passant, t'agraden les histories dramàtiques i t'agrada treure ensenyances moralistes de tot el que veus.

Ni ho intentis si..: tens un odi especial cap als pingüins, odies els simbolismes de qualsevol tipus, necessites histories clares i entenedores o que almenys en algun punt et donin una explicació per a tot el que ha passat.

Sinopsi
Tres germans: la Himari, en Shouma i en Kanba. La primera, pateix una malaltia incurable que li causa la mort. O això semblava en un primer moment, ja que és salvada per un estrany barret amb forma de cap de pingüí. Tot i així, aquest barret, demanarà a canvi que els dos germans busquin una cosa anomenada Penguindrum per a que la vida de la Himari no acabi

Opinió
Sentiments contradictoris és el que sento en aquest moment. És a dir, aquest anime ha tingut la gran virtut d'enganxar-me completament. Vaig mirar el primer capítol sense esperar grans coses, només fer-me una idea de quin tipus d'anime era. Però m'intrigava el que li pogués passar a la Himari i la vaig continuar mirant. L'argument mai es tornava repetitiu, explicava les histories dels varis personatges que formen la serie entrellaçant-se i no perdia l'interès. Tot i així, com podreu entendre per la meva afirmació de sentiments contradictoris també hi ha part negativa: el final.
Mentre veia la serie, estava esperant tota l'estona alguna cosa espectacular, èpic, alguna cosa que em marqués de per vida (exagerant...). I només m'he trobat amb un final pobre en un intent fracasat de ser emotiu.

SPOILERS AQUÍ
Es cert, es moren dos dels personatges protagonistes. Crec que almenys hauria d'haver-me emocionat una mica i m'he quedat una mica freda. Les metàfores ben portades poden fer que l'espectador s'emocioni el doble al veure una escena amb un nivell de drama normal, però també tenen un risc, i és que l'espectador no acabi d'entendre el missatge al que es vol arribar o que l'hagués agradat una mica més de claredat.
Un altre problema del desenllaç, són els nens del final. És a dir, que ningú els recordi al final estava bé, però els dos nens del final (que si us adoneu podrien ser els mateixos del principi) m'han recordat una mica a AIR (si heu vist la serie sabreu de que us parlo) i tot i que aquesta última em va agradar (i costa més d'entendre que Mawaru, tot sigui dit de pas) no lis veig el sentit en la serie que estic comentant ara. Reencarnacions també?Nens que no tenen res a veure amb res? Destí? Ganes de molestar a l'espectador? No se, però a mi personalment em sobren els nens i molt.
SPOILERS FIN

Els personatges crec que són el punt més fort d'aquest anime. No només la seva personalitat, sinó els sentiments que porten i les seves histories, així com he dit abans s'entrellacen pel destí. I múltiples relacions es poden traçar entre secundaris i principals. De fet, algunes histories como la del metge i la de la Yuri podrien ser el millor del anime (tot i que les dues s'assemblin molt entre elles i gairebé siguin el mateix). Podria acabar aquí amb els personatges, però haig de comentar una cosa més:

SPOILER
La parella Ringo X Shouma. Crec que tot i que l'anime em tingués enganxada i obligant-me a mirar als altres personatges amb interès, he estat bastant pendent d'aquests dos. M'agrada com és tractat l'amor aquí, però el final me l'ha tornat espatllat. En Shouma li diu que l'estima i desapareix. Almenys li diu que la vol, però no se li dóna la importància que té. Probablement, el problema es la rapidesa amb la que és tracta l'assumpte el que ha fet que no m'emocionés. I mira que estic segura que una escena d'aquest tipus podria portar a les llàgrimes. Per això em dóna ràbia que m'hagi deixat tan FREDA.
SPOILER FI

En aspectes gràfics també hi ha molt que parlar. Les imatges són un punt important en aquest anime: pingüins (no pretenguis saber el significat d'aquests), pomes, el metro, els ossos negres i blancs, els anuncis del metro... Les imatges són pur simbolisme, per tant no pretenguis entendre-ho tot, però no et quedis només amb el que se't diu ja que entendràs menys del poc que puguis entendre.
La música també és bona, aquesta vegada no m'he obsessionat en els instrumentals però en els que m'he fixat una mica els he considerat bons. És a dir que crec que si em posés a escoltar un playlist en el youtube de la seva ost és possible que se m'enganxessin molt. Tot i així, el que si se m'han enganxat són els openings que ara us deixaré i la innert song de les “survival strategy”. Comentar també que té una gran quantitat d'endings però com sempre jo no m'he fixat en aquests.
Opening 2

Innert song

En resum, una serie amb aspectes positius per totes bandes de la qual esperava massa i al final m'ha decebut molt. Això si, si t'agraden les arc words (o vulgarment dites frases o oracions que es repeteixen moltes vegades en una serie/llibre.. fent que l'espectador de la història se les aprengui per avorriment) aquesta es la teva serie. Com: “vosaltres qui no aspireu a res trobeu el Penguindrum”, Survival Strategy!, Let's Destiny, la paraula destí en si (unme unme unme...), Vinga, compartim la fruita del destí...
També trobaràs opinions sobre el destí per exemple la primera frase de la serie repetida posteriorment: “Odio la paraula destí. Naixements, trobades i comiats, l'èxit i el fracàs la fortuna i la desgràcia en la vida... si tot està escrit ja en la pedra del destí, llavors perquè hem nascut?” altres opinions les trobareu aquí en anglès (us animo a practicar-lo, sinó ja sabeu, google traductor però no es tan difícil).http://ninteenpointzerofour.wordpress.com/2011/10/10/penguin-13/

El millor: bons aspectes gràfics, personatges..
El pitjor: el final és molt decebedor.

L'he gaudit un....: 3/5
Fins aquí el meu avorriment.
PD: perquè m'ha sortit tan llarga la ressenya? *suspir*

No hay comentarios:

Publicar un comentario