jueves, 12 de enero de 2012

Una altra visió sobre la guerra: Bajo la fría luz de octubre


Bé, hola de nou, avui us porto aquesta nova crítica literària la qual suposo que serà l'última literària en una bona temporada (vull llegir-me el ep-6 d'umineko i després començar el llegat 4 part de Eragon que suposo que em costarà) així que aquí teniu.
Títol: Bajo la fría luz de octubre (no està en català)
Significat del títol: surt en l'última pàgina com a metàfora.
Autor/a: Eloy.M.Cebrián
Altre
s llibres de l'autor/a: Bucéfalo Memorias del caballo de Alejandro, el fotógrafo que hacía belenes.
Pàgines: 203
Narració: 1a persona passat
Format original: Llibre
Curiositat: el pare de la protagonista es diu igual que l'autor
Enllaços d'interès: http://www.eloymcebrian.com/ (pàgina web de l'autor)
 
T'agradarà si:t'agraden els manifestos sobre èpoques passades com poden ser la guerra civil i la postguerra d'Espanya
Ni ho intentis si: no t'importa llegir històrica però necesites que no només t'ensenyin història sinó que també t'interessa la trama..

Sinopsi.
Maruja és una adolescent com qualsevol altra, però que li toca viure l'època de la guerra civil i la postguerra. La seva història és simplement un manifest del que va sentir una noia sobre el que van viure i patien moltes persones.
O amb les paraules de la contraportada:
“Aque
sta és una història tendra i innocent, ferotge i salvatge, entranyable i càlida, cruel i despietada. És una història teixida amb records, il · lusions i esperances, però tenyida també de fracassos, decepcions i derrotes. És la crònica d'una Espanya que la guerra va partir en dos, per obligar-nos de nou a ajuntar-la. És una història que ens pertany una mica a tots, perquè entre tots fem la Història. "

Opinió.
Vaig començar el llibre sense tenir ni idea que m'anava a llegir, i el primer que em va sorprendre va ser que des de la primera pàgina se'ns presentava un element sobrenatural: l'àvia Maria.
Vaig considerar que se li donaria un important paper així que vaig seguir llegint esperant que passarà alguna cosa amb el mateix. A les 100 pàgines més o menys, ja tenia una mica ignorada a l'àvia però em preocupava més la constant prevenció de la narradora que passaria una cosa dolenta, és a dir no parar de llegir frases com: no sabíem el que ens esperava, però encara quedava el pitjor, o coses semblants (tècnica narrativa que odio).

I
llavors, vaig seguir llegint, esperant que alguna cosa passés i que em vaig trobar?
Molta informació interessant sobre la guerra, una trama gens interessant (la història de Maruja en si), un fantasma que apareix sense cap motiu simbolisme o explicació i no he trobat res que m'hagi causat un impacte, res destacable encara que l'entorn de la trama sigui dramàtic.

Així que amb el que us he dit podeu entendre que m'ha deixat bastant indiferent aquesta lectura. L'únic que puc remarcar com a bo és el punt de vista infantil, però això no és una cosa innovadora així que tampoc és propi de l'autor.
En fi, el que us podria haver dit en 1a oració ho he fet amb tres paràgrafs: No m'ha agradat i m'ha deixat bastant indiferent.

El millor: dins que m'he avorrit bastant amb el llibre el ritme és bastant ràpid i són 203 pàgines que es llegeixen de pressa (si a sobre arriben a ser lentes ja seria ..), aprens coses sobre la història .. 

El pitjor: diria que l'argument, el fantasma sense sentit ..
L'he gaudit un: 2 / 5 (la nota podria ser pitjor) 
Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario