domingo, 1 de enero de 2012

Més amors amb éssers estranys: el bosc dels cors adormits


Hola! Avui us porto la crítica del bosc dels cors adormits, i com no tinc més imaginació per a aquesta introducció començo d'una vegada sense enrotllar-me més.

Títol: El bosc dels cors adormits.
Autora: Esther Sanz
Pàgines: 347
Continuacions: Ha de ser una triologia i la segona part sortirà a la primavera del 2012 amb el títol de: el jardí de les fades sense son.
Narració: 1era persona passat.

T'agradarà: si t'agraden els amors instantanis, l'amor sobrenatural que tant està de moda i en defenitiva ets fan de Crepuscle o coses semblants..
Ni ho intentes: si odies Crepuscle, necessites personatges amb personalitat..

Sinopsi:
A Clara no li queda ningú, tota la seva família coneguda ha mort i encara és menor. Per tant es té que traslladar amb el seu oncle (que és gairebé un desconegut per a ella) a viure en un petit poble proper a un bosc: Colmenar. Allà coneixerà a dos nois Braulio i Bosco..

Opinió:
D'acord, ja se que navegant per la blogosfera la majoria d'opinions d'aquest llibre són positives, de fet tot el que he llegit sobre EBDCA (no hi havia ganes d'escriure el títol complet) són opinions molt positives i puntuacions sobre els núvols que no baixen de 4 sobre 5.. I és clar, amb aquestes expectatives, qui no se'l llegeix creient que serà una molt bona historia? Doncs aquí arriba la meva gran decepció... MOLT DOLENT!
En fi, una història més que típica, en serio, Com és possible que la veieus original? L'únic que he visto en aquesta trama ha estat un crepúscle amb una bona ambientació però amb un fracàs de personatges i història.
A veure, la història ha estat carecteritzada de:“soplo de aire fresco”.. Dir que o sóc molt rara o a cada pàgina que llegia veia més i més una Clara que era una còpia de Bella i un Bosco gens gens definit però que volia imitar a un Edward.. I el que és pitjor (des del meu punt de vista) que a més de ser una cópia barata ho enpitjora o sóc l'única que no troba normal que des del primer cop que veu a en Bosco la protagonista s'enamori de ell i necessiti estar amb ell com si li fos la vida en això?. I a sobre per acabar de reforçar la idea de que la autora havia imitat a Crepuscle de sobte llegeixo com Bosco li diu: “Ets un iman de problemes”. Crec que em sona d'alguna cosa..

Spoilers!
Per no mencionar que al final es separan i en molts troços m'ha recordat a la insistencia de la Bella en se vampira i en no separar-se tot i que cregui el noi que així la podrà protegir..
Spoilers fora...!

Personatges ja he dit que no estaven molt bé, però m'agrada enrotllar-me així que aquí una versió més llarga.
Clara com a protagonista es patética, estic farta de les noies ultradependents del primer noi guapo que passa. Bosco gens caracterizat, és guapo, és guapo, però com nasos és de caràcter? Res.. A part de voler proteger a Clara desde que la veu d'una manera exagerada...
Crec que en Braulio i la Berta estan molt millor defenits que els dos anteriors cosa una mica depriment si tenim en conta que els protagonistes són els importants...

Spoilers here!
Tot això de la immortalidad últimament s'exten com la pòlvora, però l'últim que m'esperava era que algú fos immortal per una flor i abelles... En serio, no se si dir que és original o decir que és patètic, per tant amb això no em fico.
Spoilers not here!

Buscant alguna cosa bona (cosa que em costa bastant) he de dir que el bosc en si està ben descrit, defenit, de fet l'ambientació és bona. I altres coses que trobo positives són que els personatges no estan deshumanizats i el tema del sexe es parla sense tabus.
Llàstima que almenys per a mi en una història aquests factors no són el més important i en canvi són el que s'agraeix que estiguin bé si una trama és bona, cosa que aquesta no és.. (sempre des del meu punt de vista i respectant que altra gent pensi el contrari).
Ah, se'm olvidava com he comentat en el meu primer IMM la portada d'aquest llibre m'encanta i em sedueix només que l'interior ara que el conec em repeleix amb totes les seves forces.
En fi, si t'agrada el típic amor amb algú no humà t'agradarà. Però sinó et van aquestes trames o estas més que cansat millor no llegeixis.

El millor: ambientació, personatges no deshumanitzats, sexe no tema tabú.
El pitjor: la trama, els personatges, tot el principal d'un llibre o d'una història..

L'he gaudit un: 2/5 (crec que he regalat punts..)

Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario