domingo, 1 de enero de 2012

Final dels viatges en el temps: Verd maragda


Hola! Avui vinc a parlar-vos de verd maragda, tercera part de la saga l'amor més enllà en el temps.
Títol: Verd maragda
Autora: Kerstin Gier (perdida en las mates loca por tus besos, en realidad se miente mucho más, crec que no existeixen en català)
Pàgines: 489
Continuacions: és la tercera part de la saga l'amor més enllà del temps precedida per roig robi i blau safir.
Narració: 1era persona passat
Format original: llibre, sense adaptacions.
Web: http://elamormasalladeltiempo.blogspot.com/ (pàgina de fans en castellà) http://kerstingier.com/ (pàgina autora, en alemany, sino lo entendeis com yo siempre os queda el traductor google)
Avís aquesta entrada conté spoilers dels dos llibres anteriors i conté spoilers d'aquesta tercera part però sempre seràn avisats amb anterioritat.

Sinopsi
La Gwen està deprimida. Tot ha estat un engany? En Gideon no l'estima? No sap que ha de pensar.. Però una cosa té clara viatjar en el temps no és el que té més ganes de fer en aquest moment, la veritat. Perquè no la deixen simplement ser una noia normal?
En defenitiva, això de tenir el gen dels viatges en el temps no és una cosa que li faci especial il·lusió, abans ja no li agradava i ara menys..

Opinió
En la linea dels anteriors, una trama que va ràpida i que no cau en cap moment, comentaris graciosos on menys te'ls imagines, pensaments dramatizats de la Gwen per totes bandes i accions comentades per en Xemerius. És a dir un llibre més que agradable de llegir. De fet quan me'l vaig llegir vaig acabar-me'l en tres dies.

Però lamentablement, no tot és positiu.
Primer de tot un dels misteris més grans del llibre crec que era conegut per tots els que hem llegit aquesta triologia. Potser si l'autora no hagués decidit fer els pròlegs i els epílegs on apareixen la Lucy i en Paul no haguessim sapigut tant. A més des del meu punt de vista són bastant irellevants.
L'única cosa que m'ha mig sorprés ha estat qui era el dolent.
SPOILERS ARA I GREUS:
I la cosa que menys m'ha agradat d'aquest llibre ha estat la inmortalitat, ja he tingut més que suficient amb Crepúscule i sagues semblants que tot ho solucionàven amb aquesta que a sobre ara això també té que acabar igual? Ho sento pels fans d'aquesta qualitat però crec que no fa falta que ho plantegin cada cop com el millor final per a una parella d'un llibre en el que hagi alguna cosa sobrenatural.
SPOILERS FORA
En resum, una lectura agradable, ràpida però que per culpa d'alguns punts que ja he comentat baixa la nota...
Lo millor: l'humor, molt agradable de llegir
Lo pitjor: la majoria de misteris ja es coneixen i per no fer spoiler no diré el que posa a dalt que és el que em sembla pitjor.

L'he gaudit un: 3/5

Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario