jueves, 5 de enero de 2012

Entre una euga i un lleó cavernari: la vall dels cavalls


Hola, aquí us deixo la primera crítica literària de l'any:
AQUESTA ENTRADA CONTÉ SPOILERS DELS LLIBRES ANTERIORS DE LA SAGA.
Títol: La vall dels cavalls (llibre 2 saga dels fills de la terra)
Significat del títol: El lloc on passa una bona part de la història.
Autor/a: Jean M. Auel
Pàgines: 597
Precedit de:
->El clan de l'ós de les cavernes
Continuacions:
->Los caçadors de mamuts
->Les planes misterioses
->Els refugis de pedra
->La terra de les coves pintades
Narració: 3era omniscient passat
Format original: Llibre
Enllaços de interès: http://www.loshijosdelatierra.com/2010/12/bienvenidos-la-era-auel.html

T'agradarà si: et va agradar la primera part, t'agraden les amplies descripcions..
Ni ho intentis si: vols llegir coses ràpides, necessites molta acció, odies les grans descripcions (resum= odies el ritme lent quan llegeixes), no t'interessa la prehistòria en absolut.

Sinopsi:
Després de ser maleida de mort l'Ayla parteix sense rumb fixe arribant a una vall on intentarà sobreviure a la seva manera.
Per una altra banda se'ns explica la història de dos nous personatges neandertals, els germans: Jondalar i Thonolan que han començat un viatge per a arribar al final d'un riu.


Opinió:
Primer de tot haig de dir que odio el que han posat de sinopsi en el llibre ja que des del meu punt de vista revela massa sobre la història.
Després d'aquesta aclaració (si no ho deia rebentava) em basaré en el llibre pròpiament.
En aquesta segona part, a diferencia de la primera, se'ns explica la gran majoria de la trama en dos llocs diferents: a on és troba l'Ayla i on és troben els germans. Això produeix l'efecte negatiu-positiu que acostuma a passar quan és canvia moltes vegades la història que s'explica (és a dir el personatge de qui és parla) fent que a moments t'interessi una més que l'altra i et molesti el canvi. A més si se li junta l'extensa descripció de les eines, processos de construcció i altres produeix el ritme lent del que ja us he parlat en el “ni ho intentes”.
Tot i així he de dir que aquest ritme és fa una mica més lleuger (almenys per a mi) quan l'Ayla i en Jondalar es troben, gairebé al final del llibre. Confio, que en el tercer, (que tardaré en llegir però tinc intenció de fer-ho) no s'explicarà l'acció per separat i serà una mica més dinàmic (només una mica, també em costarà de llegir).
El punt més positiu d'aquests llibres (els dos que porto) és la quantitat de coses que aprens i la protagonista. L'Ayla, des del meu punt de vista, és una bona protagonista, forta, sincera i en fi, les descripcions de Jondalar sobre ella són molt encertades.

En resum, dir que el primer em va agradar més que aquest, però que no per això abandono aquesta saga, que continuaré (suposo fins al final) per saber les aventures d'Ayla.

El millor: Ayla (em cau bé), aprens moltes coses..
El pitjor: ritme lent, a vegades cansa..
L'he gaudit un: 3,5/5 
Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario