jueves, 22 de diciembre de 2011

Com nasos toquen amb els ulls tancats!: Animes musicals (música clàsica)

Hola! Avui us vinc a escriure sobre animes musicals concretament: La corda d'oro i Nodame Cantabile (el primer només he vist 11 caps així que no posaré opinió).
En el títol teniu el perquè bàsic de fer aquesta entrada així que ho tornaré a dir: PERQUÈ TOQUEN AMB ELS ULLS TANCATS?
Aquí teniu un exemple del que us deia: Nodame (protagonista de Nodame Cantabile) tocant el piano. Que jo sàpiga si estàs tocant el piano tens que mirar o la partitura o les tecles, no tanques els ulls i et deixes emportar...
En fi, molt irreal però com no m'estaré tota l'entrada comentant aquest detall continuo.
Títol: Nodame Cantabile
Significat del títol: Unió del nom de la protagonista i un terme musical d'expresió: cantabile
Extensió: Anime, tres temporades: 23+11+11
Format original: Manga
Adaptacions: Anime, live action, pel·lícula
Autora: Tomoko Ninomiya
Altre obres del autor/a: Green (principalment coneguda per nodame cantabile)

T'agradarà si: t'agrada la música clàssica, no t'importa que una serie sigui molt llarga
Ni ho intentis si: odies els protagonistes amargats (chiaki el noi ho és bastant),odies la música clàssica.

Sinopsi:
Chiaki és un dels millors pianistes i violinistes del conservatori però el seu veritable somni és ser un gran director d'orquestra. Com no pot estudiar per això està completament frustrat.
Després de discutir amb el seu mestre del conservatori el transfereixen als casos perduts on coneixerà a Nodame. Lentament la historia s'anirà desenvolupant amb diversos personatges, tots músics amb diferents objectius, i finalment en Chiaki podrà dedicar-se a ser director.

Opinió:
Descripcions molt llargues de moltes melodies, concerts... de música clàssica. Dibuixets de núvols, brillants etc depenent de la cançó que es toqui amb un transfons de comèdia romàntica.
En resum, si t'agrada la música clàssica, aquesta és la teva serie, si la odies apartat d'aquesta.

En el meu cas la vaig trobar bastant entretinguda, això si. Hi ha cops que las situacions relacionades amb la música son molt exagerades. Com en totes les series d'anime que és dediquen a explicar sobre un ofici/ capacitat (esport=suzuka, teatre=skip beat....) exageren molt sobre les capacitats del protagonista.

En quant a música sent aquest un anime que tracta exclusivament d'això és evident que la música clàssica que surt és bona, però els opening/ending tambén estan molt bé.
Gracies a aquest anime, he conegut algunes melodies/ concerts de música clàssica genials, un d'aquests és Petrushka, en aquest cas, és una versió alterna, modificada perquè la protagonista és queda en blanc i a partir d'aquest moment se l'inventa.



En els videos de dalt a baix, el primer opening i Petrushka la versió modificada.

El millor: música clàssica descripcions detallades.
El pitjor: tots toquen massa bé ¬¬ tot i que clar, van al conservatori

Pd: Mukia!!!!!!!! (em vaig passar una setmana dient això després de veure la serie)
L'he gaudit un: 3/5




T'agradarà si: t'agrada la música clàsica,
Ni ho intentis si: no et pots creure que per art de màgia algú de sobte toqui genial un instrument per tant no veuries una serie en la que passés això, odies la música clàssica.
Títol: La corda d'oro
Significat del títol: La cuerda de oro (xd, evident, no?) més enllà d'aquesta traducció, ni idea la veritat
Extensió: Anime, 2 temporades més un extra crec que 2 capítols totals (25+2??)
Format original: Otome Game (versió per a públic femení de la típica visual novel). En total són 3 otomes games més els fan disk
Adaptacions: Anime, manga
Estudi del joc original: Koei
Sinopsi:
La Kahoko Hino és una estudiant normal i corrent que un dia és troba a una fada anomenada Lily que li dóna un violí màgic amb el que participa en la competició de música que fan en la seva escola, (si, així per les bones). Al final ella (en un atac d'alegria) li diu que participarà i així sense tenir ni idea de música és posa a tocar i gunyar fins i tot alguna de las proves....
Només he vist 11 capítols (no crec veure més capítols) així que no opino, aquí l'opening (no és que m'encanti...)

Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario