sábado, 26 de noviembre de 2011

Blau safir: historia de pensaments estupids amb viatges en el temps per enmig

Bé, avui, com sempre, podeu vere en el títol -del en aquest cas llibre- que us parlaré com també podeu veure l'oració que resumeix la meva opinió sobre el mateix.
Títol: Blau safir.
Autora: Kerstin Gier
Altres llibres de l'autora: perdida en las mates loca por tus besos/ en realidad se miente mucho más (no existeixen en català)
Pàgines: 383
Continuacions: Precuela (roig robí) i continuació Verd, Maragda (saga del amor més enllà del temps)
Narració: 1era persona passat
Format original: llibre, sense adaptacions.
Web: http://elamormasalladeltiempo.blogspot.com/ (pàgina de fans en castellà) http://kerstingier.com/ (pàgina autora, en alemany, sino l'enteneu, com jo sempre us queda el traductor google)

T'agradarà si: t'agraden les histories d'amor, amb protagonistes molt enamorades, riure't una estona mentres llegeixes...
Ni ho intentis si: odies les estupideses i no suportes les protagonistes idiotes (encara que jo no les suporto aquest llibre m'ha agradat així que potser que t'agradi.).

Sinopsi:
Després de Roig robí, Gwendolin segueix amb la seva vida dividida entre el present i el futur amb greus problemes com aprendre a ballar el minuet o estar tan profundament enamorada de Gideon que li costa respirar quan està molt a prop d'ella... En fi, que viatjar en el temps no es fàcil per a una noia de 16 anys amb les hormones excitades.

Opinió:
Abans de donar la meva opinió haig de dir que la sinopsi no està molt currada (mig copiada de la portada) però aquest llibre tampoc té un gran argument.
Al que anàvem, l'oració de l'entrada resumeix el que penso:història de pensaments estupids amb viatges en el temps per enmig. Aquest llibre si estigués escrit amb una 3era persona omniscient i d'una manera sosa no seria res, l'únic que té es riures assegurats i conversacions/pensaments estúpids.
En quant al gran misteri de que passarà quan és tanqui el cercle després de llegir aquest llibre et quedes gairebé exactament igual que després de llegir el primer, però tampoc importa massa.
Gwendolin està massa enamorada per que es fixi en aquestes coses i tu doncs ho ignores, la veritat.

En quant a amor, en aquest llibre Gwen s'ha tornat més tonta que en el primer (o més enamorada, com vulgueu), llegir la paraula "hiperventilar" m'ha portat mals records (Crepúscle) en canvi
SPOILERS DETECTATS->
Que Gideon hagi planejat que Gwen s'enamorés d'ell m'ha agradat, llàstima que ja ho sabés perquè em vaig fer spoiler sense voler (sóc masoquista TT). El problema és que es veu massa que el noi al final ha acabat enamorant-se d'ella, i també crec  que verd maragda acabarà bé. Si després de fer-me riure tant acaba malament mato a l'autora, i mira que odio els finals feliços.
<-SPOILERS ACABATS
Per cert, se que no té res a veure, però.. M'agrada Xemerius.

Per acabar dir que vull verd maragda i llançar dues preguntes sobre els títols:
1-Perquè és diu blau safir si la Lucy no apareix gairebé (per no dir res) en aquest llibre?
2-Sóc l'única que els títols li recorden als jocs de pokémon?

El millor: l'humor, xorrades, Xemerius, estupideses varies..
El pitjor: no hi ha misteri, que tonta que és Gwen (tot i que així em ric d'ella)
Puntuació: 4/5(perquè em fa riure, simplement per eso)
Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario