sábado, 8 de octubre de 2011

Retrum2: la neu negra

T'agradà si...: et sents identificat amb personatges deprimits i t'agrada el món dels gòtics, els cementeris...
Ni lo intentes si.: odies el que he dit anteriorment tampoc ho llegeixis si la teva filosofia de vida es el Carpe diem crec que aquest llibre es una mica  depresiu per tu..

Libre: Retrum2
Subtítol: La neu negra
Autor: Francesc Miralles (cinquè mag, el llibre de l'hivern)
Pàgines:323
Continuació: es la segona part de Retrum.
Web: www.retrum.cat
Narració: 1era persona passat.
Curiositat estúpida: el nom d'Alba significa llum o ho simbolitza i en canvi Nigra vol dir negre en llatí (el autor tenia intenció de jugar amb els dos noms i el que representavan, però sinó tens ni idea del que significa Nigra això no funciona...)

Sinopsi:
Després d'un any dels tràgics fets succeits a Londres l'Alexia i en Chris es veuen molt de tant en quan i les costums del grup estan sent imitades per un nou grup estrany que ha sorgit de sobte i amb objectius molt més sinistres que els originals....

OPINIÓ: (SPOILERS PER TOTES BANDES)

Mmmm... Podria resumir en una paraula la meva opinió sobre aquest llibre: ODI. Però com això seria no ser raonable donaré la meva versió extensa sobre perque odio aquest llibre (tot i que podría fer 100 pàgines intentaré resumir una mica).
Primer de tot he de dir que la raó principal de que no m'agradés ha estat el final: Com l'Alba es pot suicidar?

No intentis trobar una resposta coherent, no existeix. Si tan encegada per la enveja estava i estimava tant a Christian ¿perquè nasos ho anava a fer? No, des de el meu punt de vista hagués estat molt més coherent que haguessin matat a l'Alexia. I llavorns en Chrisitan davant de tal desesperació s'hagués suicidat. Bé, l'últim que he dit seria forzar la situació fins al final que més prefereixo: el tràgic. Però tal i como estava plantejat l'argument he de dir que des de el meu punt de vista no hi havia possibilitat de final feliç.
Llavors: per qué ens trobem un final feliz? Resposta senzilla: la por al final triste o desgraciat en la novel·la juvenil. I no només en la novel·la juvenil, per opinions externes se d'un altre d'aquest autor on també ens trobem un final feliç molt forçat. 
No dic que no permeteixi els finals feliços, hi ha cops que m'agraden, però en la majoria de casos he de dir que si tan tràgic et presenten un argument no té sentit que al final tot acabi bé.
Un altre punt que no entenc és el canvi d'en Robert, té'l presenten com a homosexual t'él canvien a hetero i a a sobre la Lorena s'enfurisma quan en el primer llibre volia lligar amb en Chris..
En fi, podria criticar moltes altres coses però no vull estar-me tota la vida aquí així que una mica indignada acabo aquí.
Pd: us deixo una cançó que apareix en el llibra feta pel grup del autor (Nikosia):

L'he gaudit un: 2/5 
Lo millor: l'ambientació en el món gòtic, les referencies a múltiples cançons llibres..
Lo pitjor: el final i  en Chris que en un principi em queia bé ha acabat sent un dels tants personatges que ignoro o no em cauen bé, suposo que no em va acabar d'agradar la seva manera de dependre de forma tan exagerada de l'Alexia.
Fins aquí el meu avorriment.

 

No hay comentarios:

Publicar un comentario